As Above So Below, cristianisme a la terra del seu naixament

Aquesta conferència situa al centre la veu del cristianisme palestí indígena —el cristianisme a la terra del seu naixement— i examina críticament el moviment occidental modern del sionisme cristià, que ha reinterpretat la Terra Santa a través d’ideologies polítiques i apocalíptiques.

A través de la història, la teologia, l’art i el cinema, destaquem les tradicions cristianes araboparlants, la iconografia de Jerusalem i les comunitats de fe que encarnen el context original del cristianisme. En contrast, interroguem com el sionisme cristià, sorgit de marcs colonials occidentals, ha desvinculat la fe de les seves arrels indígenes i l’ha recodificada com un mandat geopolític. La trobada busca recuperar la presència autèntica del cristianisme a Palestina i qüestionar els relats que instrumentalitzen la terra per a la colonització, l’imperialisme i les agendes polítiques contemporànies.

Activitats impulsades per les Mòniques 25/26 en el marc de la Setmana per Palestina

Amb la participació de Maria Qumran i Rasheed Jalloul

Maria Qumran és una organitzadora comunitària, educadora i artista multidisciplinària palestina. La seva pràctica artística abasta la fotografia, la poesia i el cinema documental, i explora temes com la llar, el cos, la memòria i el desig, a través d’una mirada queer descolonial. Com a organitzadora comunitària, la pràctica de la Maria s’arrela en la pedagogia alliberadora, la producció cultural descolonial i els imaginaris queer.

Rasheed Jalloul (Beirut, 1992) és un arquitecte, artista i compositor la feina del qual transita per l’espai, el so i el llenguatge. Arrelada en el pensament arquitectònic, la seva pràctica replanteja la memòria a través d’una mirada descolonial, examinant com les estructures físiques i lingüístiques configuren la identitat i les seves cosmologies canviants. Mitjançant la performance, l’escriptura, la composició i el disseny, desenvolupa una mitologia de la domesticitat i el desplaçament en contextos de postguerra, inspirant-se en l’Arabfuturisme per imaginar geografies poètiques i especulatives on la forma, la veu i la narrativa convergeixen en un sol llenguatge transformador.