Anatomies del límit 

Els esportistes d’elit són sovint percebuts com a figures quasi sobrehumanes per la seva habilitat, força i resistència que els permet assolir fites que semblen impossibles. Aquesta dimensió sobrehumana ens remet al monstre, un ésser fora del comú que transcendeix els límits assignats per la natura.
 

Joan Fontcuberta es pregunta aquí si a l’alta competició, la monstruositat és el peatge a pagar per a portar el cos humà més enllà de la seva potència natural. A part d’acreditats casos de dopatge i altres subterfugis bioquímics que han causat escàndol a moltes disciplines esportives, de segur que s’han assajat altres tipus d’intervencions indetectables a les reglamentacions actuals. 

A partir de la vivència i documentació aportada pel fotògraf Arnau Rovira, que va cobrir els Jocs Asiàtics de Pista Coberta celebrats al Turkmenistan el 2017, Joan Fontcuberta pren com a cas d’estudi el sospitosament aclaparador èxit dels atletes locals. La incredulitat general va acabar fent sortir a la llum el programa POSUBYTOM, mantingut fins aleshores amb total reserva. Acrònim de Performanceokary öndürijilikli sport üçin bäş ýyllyk trawmatologiki optimizasiýa meýilnamasy (“Pla Quinquennal d’Optimització Traumatològica per a l’Esport d’Alt Rendiment”), aquesta controvertida iniciativa va ser implementada des d’altes instàncies governamentals en ser nominada la capital Aşgabat com a seu amfitriona dels Jocs.

Joan Fontcuberta
 

Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) ha desenvolupat durant més de cinc dècades un treball artístic centrat en el camp de la fotografia, desplegant a més una activitat plural com a docent, assagista i comissari d’exposicions. 

Ha estat profesor, entre altres centres, als Estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, al Department of Visual & Environmental Studies de la Harvard University de Cambridge, Massachusetts, Estats Units, i a Le Fresnoy, Studio National des Arts Contemporains, Turcoing, França. 

Ha realitzat exposicions individuals del seu treball a importants centres com el MoMA (Nova York, 1988), M.I.T. (Cambridge, 1988), Musée Cantini (Marsella, 1990), Art Institute (Chicago, 1990), IVAM (València, 1992), MNAC (Barcelona, 1999), Museum of Fine Arts (Fukui, Japan), Palazzo delle Esposizioni (Roma, 2001), ARTIUM (Vitòria/Gazteiz, 2003), Australian Center of Photography (Sydney, 2007), Palau de la Virreina (Barcelona, 2008), MEP (París, 2014), Science Museum (Londres, 2014), Museu d’Art Contemporani Can Framis (Barcelona, 2021), Museo de la Universidad de Navarra (Pamplona, 2024), Alfred Ehrhardt Stiftung (Berlín,2024), i Tabakalera (Donostia, 2025). 

Obra seva es troba a les col·leccions de museus com el MoMA de Nova York, l’Art Institute de Chicago, l’IVAM de València, el MACBA de Barcelona i el Centre Pompidou de Paris. Es Premi Nacional de Fotografia (1998) i d’Assaig (2011) pel Ministeri de Cultura. El 2012 va rebre el Premi Nacional de Cultura d’Arts Visuals atorgat pel CoNCA i el 2013 el Premi Internacional de la Fundació  Hasselblad. En 2021 ha estat investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de la Sorbona París VIII.  

Arnau Rovira
 

Arnau Rovira és un fotògraf i creador que viu i treballa a Barcelona. Inicialment va estudiar Direcció d'Operador de Càmera (DOP) a l'ESCAC fins al 2009, i va començar la seva carrera en el món del cinema i el vídeo. A partir de 2017, es va centrar plenament en la fotografia, treballant com a freelance. Ha exposat la seva obra en diversos festivals de fotografia a Espanya, com Getxophoto, Panòramic, ArtPhoto Bcn, Menorca DocFest, Revela’t, Mirades, Fineart Igualada i Pa-ta-ta a Granada, entre d'altres. A més, les seves fotografies han aparegut en revistes de renom com El País Semanal, Wired, The British Journal of Photography, GUP, De Morgen, Ignant i De Standaard. Ha estat seleccionat per a residències com Encontros da Artistas Novos i Fabra i Coats a Barcelona. Rovira ha publicat tres fotollibres: “A trilogy of Unusual Architectures” (2020), “Flash” (2021) i el més recent, “Free Party”. Actualment, combina els seus projectes personals amb encàrrecs relacionats amb l'arquitectura i el disseny, i també és part de l'organització del Festival Mirades, un festival de fotografia basat a Girona.