Annihilation Core, Inherited Lore

Ulls bonics, thirst trap hotties, catifes acollidores, coixins suaus i adorables objectes decoratius: més enllà d’aquestes comoditats de peluix i de la meticulosa atenció a la decoració, s’hi amaga una atmosfera inquietant. Aquesta popular estètica en línia opera al servei de l’exaltació de la cultura de la guerra. Utilitzada com a esquer per atreure, la kawaiificació de la violència sedueix i ludifica aquells que s’hi troben i dona la benvinguda a les neoideologies misògines, supremacistes i racistes que pretén glorificar.

Influïda per l’estètica de les habitacions de les gamer girls i dels otakus, i inspirant-se en esdeveniments com el primer torneig de videojocs de l’OTAN, en què participants d’arreu del món competien mentre interactuaven amb experts de l’Aliança, la instal·lació accelera aquestes subcultures en línia cap a un futur indesitjable, però probable.

Des d’una estació d’escriptori de control remot d’operacions militars, envoltada de peluixos i maquetes de drons, els visitants poden explorar la creixent fusió entre el complex militar-industrial de l’entreteniment i la cultura del videojoc, així com les seves connexions amb el militarisme digital i les estratègies de reclutament dels exèrcits moderns.

Noura Tafeche

Noura Tafeche és artista visual, onomaturga i investigadora independent, i la seva pràctica es mou entre els mètodes d’arxiu, els processos basats en la pràctica de laboratori, el vídeo, la instal·lació, els neologismes i el dibuix.

Es va graduar en Noves Tecnologies per a l’Art a l’Acadèmia de Belles Arts de Brera, amb una especialització en art en xarxa. Tanmateix, la seva experiència més formativa ha estat el festival The Influencers, a Barcelona.

La seva recerca explora la cultura visual i les seves interrelacions tecnopolítiques, amb una atenció especial al militarisme digital, les estètiques en línia, les hipernínxols d’internet i les cultures del mem no angloparlants.

També investiga l’ús d’imatges sintètiques en les estratègies institucionals de neopropaganda.

El seu projecte de recerca The Politics of Rendering va rebre la beca Italian Council 2025-2026, concedida pel Ministeri de Cultura italià.

Ha exposat, ha impartit conferències i ha dirigit laboratoris a Aksioma (Ljubljana), Medialab Matadero (Madrid), Transmediale (Berlín), Disruption Network Lab (Berlín), Fotomuseum Winterthur (Winterthur), Impakt (Utrecht), Foto Colectania (Barcelona), C/O Berlin (Berlín), Design Museum (Hèlsinki), Tainan Art Museum (Tainan), Tomorrow Maybe (Hong Kong), The Wrong Biennale (internet), Kunsthal Aarhus (Aarhus), Triennale Milano (Milà), Pirelli Hangar Bicocca (Milà), Mattatoio (Roma), Dutch Art Institute (Arnhem), Institute of Network Cultures (Amsterdam) i el Centre de Representació de la Unió Europea (Al-Quds, Palestina).