Map

Map és una instal·lació a l’espai públic que qüestiona el marcador vermell de Google Maps, el servei de cerca basat en la ubicació: “Troba negocis locals, consulta mapes i obtén indicacions per arribar amb cotxe a Google Maps.” Mitjançant una petita icona gràfica, Google assenyala els resultats de cerca a la interfície del mapa. Sembla que el disseny del marcador del mapa virtual està inspirat en l’agulla d’un mapa físic. Des d’un punt de vista, el marcador i la bafarada informativa que hi ha al costat projecten una ombra sobre el mapa digital, com si fossin objectes físics. Quan es canvia el mapa al mode satèl·lit, és com si fossin part de la ciutat. Des d’un altre punt de vista, es tracta d’una senzilla icona gràfica de 20 píxels amb una mida que no varia a la pantalla de l’ordinador. El marcador vermell a mida real que apareix a l’espai físic es correspon amb la mida d’un marcador a la interfície web amb el zoom al màxim. On és el centre d’una ciutat? A la sèrie sobre els centres de la ciutat, Map se situa exactament al punt que Google Maps considera el centre de la ciutat. En traslladar-se a l’espai físic, el marcador del mapa qüestiona la relació entre l’espai de la informació digital i l’espai públic urbà de la vida quotidiana. La percepció de la ciutat es veu cada cop més influïda pels serveis de geolocalització.

Aram Bartholl

Aram Bartholl recorre a intervencions escultòriques, instal·lacions i tallers performatius per qüestionar la nostra relació amb els mitjans de comunicació i amb les economies públiques vinculades a les xarxes socials, les plataformes en línia i les estratègies de difusió digital. A través de la seva obra, aborda temes de rellevància social, com la vigilància, la privadesa de les dades i la dependència tecnològica i trasllada a entorns físics les llacunes, les contradiccions i les absurditats de la nostra vida digital quotidiana. L’efecte és doble. Les obres creen una confrontació, de vegades estranya, amb la nostra pròpia ignorància sobre el capitalisme de plataformes que opera a escala global, alhora que replantegen les activitats en xarxa com a formes polítiques de participació a un nivell anàleg, aprofitant el potencial de l’espai públic. D’aquesta manera, Bartholl engega un procés performatiu per impulsar una nova manera d’entendre l’acció individual en el marc d’un discurs col·lectiu i autodeterminat en xarxa. Des del punt de vista conceptual i tècnic, utilitza la mateixa estètica, els mateixos codis i els mateixos patrons de comunicació amb què els usuaris estan familiaritzats gràcies a YouTube, Instagram i els videojocs. Una contextualització deliberada aprofita la lògica d’internet i, alhora, l’afebleix mitjançant estratègies individuals.

Bartholl ha exposat al MoMA (Museu d’Art Modern de Nova York), l’Skulptur Projekte Münster, el Palais de Tòquio, el Hamburger Bahnhof, el Museu d’Art de Seül i la Biennal de Tailàndia, entre d’altres. A més, ha dut a terme innombrables tallers, xerrades i actuacions a escala internacional. Bartholl és professor d’art basat en mitjans digitals a la HAW d’Hamburg. Viu i treballa a Berlín.