Els mesos previs a la setmana de Mòniques per Palestina: assemblees, distensius i ideari
Des de l’inici de la seva residència, les Mòniques 2025-2026 van identificar una preocupació compartida que les interpel·lava a enxarxar-se: la necessitat de parlar, posicionar-se i mobilitzar-se davant la realitat del genocidi d’Israel a Gaza.
En converses entre Mòniques de tots els gremis, va emergir la voluntat d’organitzar-se i situar-se com a artistes, conformant-se com a subjecte polític col·lectiu. D’aquí neix l’assemblea de Mòniques per Palestina, un espai de trobada per reflexionar i proposar accions concretes dins del Santa Mònica.
Des d’aleshores, l’assemblea s’ha reunit setmanalment, i d’aquest procés n’han sorgit diverses materialitzacions: un manifest escrit col·lectivament, unes jornades internes de formació i reflexió a inicis de novembre, i finalment un programa d’activitats obert al públic durant la darrera setmana de març.
La definició del calendari no és casual. Les dates escollides es posen en relació amb moments clau de la lluita del poble palestí. A principis de novembre, coincidint amb el 2 de novembre, es recorda la denúncia que el poble palestí fa de la Declaració de Balfour (1917), en què el govern britànic va expressar el seu suport a l’establiment d’una llar nacional jueva a Palestina. D’altra banda, la programació de finals de març es vincula amb el Dia de la Terra Palestina, el 30 de març.
La primera activació va tenir lloc els dies 5 i 6 de novembre, en el marc del distensiu: un temps que les Mòniques reserven per indagar col·lectivament en determinats temes. Es va concebre com un espai intern de formació i reflexió per a les artistes residents, amb la voluntat de generar un caldo de cultiu des d’on pensar i articular el futur cicle d’activitats obert al públic.
El dimarts 5 de novembre es van convidar dues persones a compartir els seus coneixements: Aritz García Gómez (militant de Sodepau, mediador social i especialista en relacions internacionals i colonialisme d’assentament a Palestina i la Patagònia argentina) i Laurent Cohen Medina (codirector del col·lectiu Junts – Associació Catalana de Jueus i Palestins).
Aritz García Gómez va abordar la història del projecte de colonització d’assentament sionista al territori palestí. Laurent Cohen Medina, per la seva banda, va posar sobre la taula el cas dels jueus antisionistes que defensen la lluita i la resistència palestina a partir d’històries de vida concretes. D’aquestes sessions han sorgit dos textos que trobareu enllaçats al final d’aquesta entrada.
Després de les xerrades, es va obrir un espai de menjar, digestió i conversa, organitzat pel gremi de gastronomia, que va preparar diferents plats palestins.
L’endemà, dimecres 6 de novembre, es va dur a terme un col·loqui i un taller de cuina amb Asma Ismail, activista i militant de Samidoun. Es va generar un espai de diàleg al voltant de les experiències de les persones palestines refugiades, abordant la diversitat de situacions i problemàtiques a partir d’històries de vida, amb una atenció especial a la relació entre cultura i alimentació. El plat que es va preparar va ser bulgur amb cigrons i una amanida verda.
Fruit de les assemblees i dels espais de reflexió col·lectiva, es va elaborar el manifest que recollim a continuació, com a base des d’on es posicionen i articulen les accions de Mòniques per Palestina:
Durant un genocidi en curs i una campanya contínua d’esborrament colonial que ha estat dirigint-se a tots els aspectes de l’existència palestina, nosaltres com a productores culturals, artistes, arquitectes, escriptores - som aquí per prendre una posició i actuar amb responsabilitat. Quan l’arxiu palestí, l’arxiu com a poble, l’arxiu com a terra, l’arxiu com a identitat, l’arxiu com a memòria col·lectiva, està sota intents d’eliminació completa - som aquí per organitzar-nos, per crear, per refusar l’esborrament, i per mantenir Palestina existent i viva en la memòria, en el present i en el futur, en la nostra pràctica, en els nostres espais i en els nostres arxius.
És per això que, com a les Mòniques, hem volgut utilitzar l’espai de privilegi que habitem a la institució per articular-nos políticament i generar espais de diàleg crític. Pretenem visibilitzar sabers que han estat privats en la narrativa bèl·lica dominant, no només des del Poble de Palestina, sinó també en els diferents territoris del sud global envaïts per les lògiques de l’economia extractivista.
En aquest procés d’intercanvi de sabers, volem manifestar:
1. Condemnem el genocidi en curs contra el poble palestí perpetrat per l’Estat d’Israel, els Estats Units i els seus còmplices. I exigim el seu cessament immediat.
1. Condemnem l’estat d’Apartheid imposat sobre el poble palestí per part de l’Estat d’Israel i els seus còmplices, i exigim les garanties per a un procés d’autogovern del poble palestí.
1. Condemnem el projecte colonitzador de l’Estat d’Israel sobre el territori ancestral del poble palestí, i exigim un procés de rematriació de les refugiades palestines que restitueixi les terres, béns culturals, coneixements i pràctiques, que inclogui un procés de reparació i garanties de no-repetició.
1. Reconeixem el dret a la resistència legítima i l’autodeterminació del poble palestí, així com el suport al boicot de l’Estat d’Israel en totes les seves formes.
1. Condemnem l’estat de fam imposat sobre el poble palestí per l’Estat d’Israel i els seus còmplices com a part del seu projecte genocida i de neteja ètnica.
1. Exigim la judicialització i condemna dels perpetradors del genocidi, apartheid i neteja ètnica contra el poble palestí.
1. Exigim la judicialització i condemna de les empreses i interessos econòmics que financen i es beneficien del genocidi, l’apartheid i la neteja ètnica contra el poble palestí.
1. Condemnem la criminalització dels moviments de solidaritat amb el poble palestí per part de l’Estat d’Israel i els governs còmplices.
1. Condemnem la complicitat de l’Estat espanyol i la Unió Europea en el genocidi del poble palestí perpetrat per l’Estat d’Israel, i exigim el cessament immediat de tota relació còmplice amb l’Estat d’Israel.
1. Considerem essencial el reconeixement que el genocidi i apartheid del poble palestí no és un cas aïllat, sinó que forma part d’un projecte de dominació colonial del Sud Global i els seus sistemes d’opressió. La lluita del poble palestí és la lluita de todes.
1. Rebutgem i desconfiem qualsevol continuació de les estratègies de colonització sota el fals nom d’"acords de pau". No hi ha pau sense justícia. Exigim acords de pau basats en la reparació i garanties de no-repetició que provinguin des del poble de Palestina.
– Assemblea de Mòniques per Palestina 25-26
