Què estàs cercant?
Potser busques…
Tòrax, thorax
Eulàlia Rovira i Anna Fontanet
Activitat oberta a tothom i gratuïta amb aforament limitat a 55 persones
Idioma: català
Eulàlia Rovira, ‘Tòrax, thorax’. Cicle “Octàvia o l’elogi/estratègia de l’amor”, 2025. Imatge © Eva Carasol. Cedida per art.santcugat, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Tòrax, thorax és una lectura performativa d’Eulàlia Rovira, amb la col·laboració d’Anna Fontanet, que parteix d’un encreuament estrany: la presència d’un nadó —un cos prelingüístic i preerigit— davant dels vestigis romans que encarnen un llegat de domini, jerarquia i separació.
En aquesta trobada, la peça observa com el llenguatge vacil·la davant d’un cos que encara no sap res de les estructures del pensament occidental ni de les lògiques que exclouen; un cos que ha sortit d’un altre cos i que encara viu pensant que són la mateixa cosa, o que potser no hi ha allò que en diem pell i que ens separa, ni un nom que ens permet diferenciar-nos, ni una frontissa o un eix que confronta, i encara molt menys un axis mundi, un castrum o un cardo maximus.
Des d’aquest xoc entre un cos que es desplega i unes ruïnes que encara sostenen el món, Tòrax, thorax comença a prendre o a perdre forma.
Activitat programada per Marta Pol Rigau
Amb la participació d’Eulàlia Rovira
Amb la col·laboració d’Anna Fontanet
Eulàlia Rovira
La seva pràctica observa com certes formes occidentals de definir i ordenar el món s’inscriuen en els cossos, l’entorn i les paraules. En les seves instal·lacions, escultures i performances ha indagat qüestions com la gravetat, la visió, la superfície o la matèria inerta per proposar una plasticitat perceptiva reticent a les certeses fixes. Ha rebut la beca per a la creació artística i la recerca de la Generalitat, la beca Barcelona Crea i el Premi GAC. Des del 2013 col·labora amb l’artista Adrian Schindler, amb qui comparteix la inquietud per desplaçar tant l’ull que mira com la veu que narra.
www.eulaliarovira.info
Anna Fontanet
Anna Fontanet desenvolupa la seva pràctica entre el cos, el so, la llum i les arts digitals sonores. Parteix de l’escolta com a motor de creació i investiga dispositius autogeneratius que activen paisatges sonors i lumínics en temps real, en diàleg amb la veu i el gest. El seu llenguatge escènic és poètic i sensorial, centrat en la fragilitat, la tensió perceptiva i la presència com a forma de resistència. La seva darrera peça, N. A. N., s’ha estrenat al Mercat de les Flors (febrer de 2025) i posteriorment al cicle Dimecres de so i cos del Santa Mònica.
