Per alegries crítiques

El poder està fet d’afectes tristos. Els qui l’exerceixen i aquells sobre els quals s’exerceix, rols normalment intercanviables, estan regits per foscos humors biliars. Les necropolítiques actuals no només s’articulen mitjançant ideologies econòmiques, jurídiques o militars, sinó que també es duen a terme des del govern de les emocions. La depressió, el ressentiment, la por, la solitud o l’estrès són estats anímics adreçats a la pèrdua d’agència comuna, el replegament davant l’ordre donat i la desconfiança cap a canvis susceptibles de revertir les causes del malestar mateix. D’altra banda, ens venen com a positives emocions resultat d’un perpetu estat d’addicció dopamínica, per crear així una ficció espectacular de felicitat monetitzable, però el mecanisme ciclotímic del qual es fa en consumir-se aquesta suposada alegria de la mateixa baixada o afectes del poder.

Davant aquesta violència emocional, i si el poder està fet d’afectes tristos, quins són els afectes del contrapoder? Qualsevol dissidència, tot “no” o “així no”, amaga potències fetes d’emocions alegres com la ira, l’empatia o la solidaritat. Aleshores, són possibles avui les alegries crítiques? Com es poden articular socialment alegries crítiques capaces d’afirmar alternatives politicoemocionals? Com podríem exercitar-les en comú? Per a aquesta ocasió, Fernando Gandasegui i Carolina Camps ens plantegen l’exercici de les alegries crítiques en les arts performatives actuals, camp en què desenvolupen les seves investigacions.

Els afectes tristos van aconseguir censurar Rocío (1980), de Fernando Ruiz Vergara, un dels documentals més valents i un dels retrats més tenebrosos i representatius del poder a Espanya, tant que avui dia continua sense haver rebut justícia restaurativa. En aquesta sessió es podrà veure Descartes, una projecció de Concha Barquero i Alejandro Alvarado (2021) a partir de les restes descartades de Rocío.

Activitat programada per Hamaca

Amb la participació de Fernando Gandasegui i Carolina Campos

Projecció de  Concha Barquero i Alejandro Alvarado


Fernando Gandasegui

Artista, curador i investigador en arts performatives, va ser coordinador de Teatro Pradillo i va formar part del seu equip de direcció artística. Ha comissariat el Festival Domingo a La Casa Encendida, “Lo que nos mueve” a La Caldera, “Secuencia” a Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani de Barcelona, i Desbordes: otra historia del ojo al Festival Punto de Vista. Imparteix classes i tallers en contextos com el Bar Yola amb Javi Cruz. Actualment, codirigeix Teatron, on també publica al seu blog.


Carolina Campos

És brasilera i viu a Barcelona. El seu treball se situa entre la performance, la dramatúrgia, la pedagogia i la curadoria. El 2024 va publicar el llibre Interrogar el acompañar (L. I. O., Impremta Oberta). Acompanya processos pedagògics i de creació a centres com Graner, La Poderosa, La Capella i La Caldera. Col·labora en el projecte de formació i investigació en il·luminació escènica Matéria Leve a Lisboa. Participa en la investigació de la Composición en Tiempo Real des del 2012.