Des de fa gairebé un quart de segle, Hans Eijkelboom recorre els carrers comercials d'innumerables ciutats arreu del món (Amsterdam, Nova York, París, Xangai, Atenes i Kassel) per registrar fotogràficament la vertiginosa diversitat sartorial que caracteritza el capitalisme global, una plètora de diferències visuals ("superficials") que, vistes des de la perspectiva d'un artista interessat a distingir patrons, és a dir, repeticions, dóna com a resultat inevitable un document d'una uniformitat sorprenent.

Alguns dels projectes fotogràfics de Eijkelboom de mitjans de la dècada dels setanta, com el ben titulat Identiteiten (Identitats, 1973), preveien dos trets definitoris de la fotografia de carrer per la qual és més conegut i que l'ha preocupat des de principis dels noranta: d'una banda, la seva predilecció programàtica per treballar en sèries (una qüestió de forma) i, d'altra banda, la seva atenció gairebé exclusiva al codi de vestimenta (una qüestió de contingut).

1992-20?

Hans Eijkelboom (Arnhem, 1949) és membre d'una generació d'artistes neerlandesos que van jugar un paper clau en l'establiment de la fotografia conceptual a Europa continental. En lloc de centrar-se en l'execució material d'una obra d'art, els artistes d'aquest moviment van destacar la importància del concepte i la idea. Van rebutjar la visió més tradicional de l'art, basada en l'objecte mateix. Per extensió, alguns artistes també van qüestionar la noció d'art elevat i art baix.

La fotografia va ser un mitjà important en aquesta evolució. Les instantànies van entrar al món de l'art, permetent als artistes dedicar una atenció mínima a la producció material real de l'obra. Hans Eijkelboom va ser fortament influït per l'art conceptual. Va debutar a l'exposició famosa Sonsbeek de 1971, que incloïa obres d'artistes conceptuals com ara Carl Andre, Robert Smithson i Ed Ruscha.

El  mateix Eijkelboom va ser sovint el subjecte de les seves primeres obres. Per a With My Family (1973), va demanar a mares amb dos fills que s'asseguessin amb ell al sofà per a una fotografia. El resultat és una sèrie de "fotos de família", cadascuna de les quals sembla autèntica, però que, vistes com a conjunt, plantegen preguntes sobre la facilitat amb la qual un pare pot ser substituït en una família.

Per a la sèrie Beautiful (1979), Eijkelboom va explorar els prejudicis de l'estrany sobre els altres. Va demanar a un transeünt aleatori que assenyalés una persona "bonica" al carrer. Després va fer un retrat de la persona en qüestió i li va demanar que fes el mateix. La sèrie acaba quan el subjecte de la fotografia no pot trobar ningú que consideri bonic.

Una gran part de l'obra d’Eijkelboom s'ha publicat en llibres de fotografia. Els seus llibres més coneguts són In de Krant ("En el diari", 1978), que consisteix en fotos de diaris en les quals es pot veure Eijkelboom en segon pla, 10-Euro Outfits (2010), amb trenta autoretrats amb peces de roba que costen com a màxim 10 euros, i People of the 21st Century (2014), una col·lecció de les seves Photo Notes preses a cinc-centes ciutats diferents. Les obres originals reproduïdes en aquests llibres es poden veure al Museu de Fotografia de l'Hague.

L'obra d’Eijkelboom també s'ha exposat a Documenta14. Fins al 16 de juliol, el Museu Nacional d'Art Contemporani d'Atenes va exposar la seva obra The Street & Modern Life. Aquesta sèrie de retrats de compradors i altres obres es mostrarà a Kassel.