Italo-disco

Sergio Fausttini oferirà una conferència-concert al voltant de la música disco italiana dels anys 80. 

La sessió comptarà amb una selecció de temes d’italodisco amb incursions al Sabadell sound i alguna altra ramificació, fins a arribar —com deia Borges— “al ápice” de l’estil, personificat en la figura de Sabrina Salerno. 

 Mentre sona la música, i sense deixar de ballar, comentarem algunes peculiaritats de l’estil, com les lletres, l’autoria, l’estètica o els videoclips. 

 L’única premissa innegociable és que s’han de ballar totes les cançons. 

A càrrec de Sergio Fausttini.

Sergio Fausttini (a. k. a. Sergi Fäustino) va néixer a Rimini. El seu pare era carboner i la seva mare treballava en una fàbrica d’oli posant etiquetes d’IGP Toscano a l’oli que arribava de Jaén. Un dia, el seu pare va convidar el seu millor amic a dinar i, quan van acabar, l’amic va dir que la pasta que els havia preparat la mamma era “correcta”, a la qual cosa va seguir una forta discussió que va anar pujant de to fins que el seu pare va fer l’única cosa que podia fer per salvaguardar l’honor de la família: va agafar l’urna de marbre de Colonnata on tenien el lardo i la va esclafar al cap del seu amic. Tot seguit, van penjar el cadàver pels peus a la biga de la cuina, van fer les maletes i van emigrar a Irlanda del Nord. Ja a Irlanda, en Sergio es va buscar la vida com va poder. Va treballar de dependent en una botiga d’animals de companyia i va vendre uns ratolins a Richard Gere, després es va dedicar a vendre droga a la sortida de les escoles i més tard va trobar feina com a conductor d’ambulància. Va ser allà on va conèixer en Jimmy McShane (a. k. a. Rubi). Un dia que van haver de portar en Jimmy Sommerville que li fessin un rentat d’estómac, en Rubi va comentar a en Sommerville que era ballarí i aquest li va donar el contacte de Maurizio Bassi. Bassi estava buscant un frontman per al seu nou projecte anomenat Baltimora i el va fitxar. En Sergio acompanya en Rubi de tornada a Itàlia i s’introdueix als cercles de l’italodisco. Des de la perspectiva que li dona una certa distància, s’adona que el moviment s’articula entorn del concepte de misteri, així que —recuperant la professió paterna— s’especialitza a posar fum a les actuacions i als videoclips. Triomfa com l’espuma i treballa amb tots els grans del gènere fins que la cosa decau per culpa del house, que remata i substitueix l’italodisco. Quan la cosa s’acaba, en Sergio s’interessa per la dansa, però això, com deia Conan el Bàrbar, “ja és una altra història”.