Camoufleur’s Dummy, No. 1

Heba Y. Amin
Obra
Instal·lació de suports mixtos, 2026

Camoufleur’s Dummy, No. 1 s’inspira en la Direcció de Camuflatge del Comandament de l’Orient Mitjà, creada per l’exèrcit britànic a Egipte el 1941. Durant la Segona Guerra Mundial, els artistes allistats van idear il·lusions teatrals i van crear paisatges per enganyar les tecnologies aèries i militars. Un tanc modular construït amb caixes de fruita rebutjades i recobert de tela fa front al tanc fals del camuflador com un aparell d’espectacle.


Crèdits


Fet en col·laboració amb Mañana Carpintería

 
Heba Y. Amin


Heba Y. Amin (1980, el Caire) tracta temes polítics i històries d’arxiu a través del cinema, la fotografia, la performance i la instal·lació. La seva obra, de caràcter especulatiu i sovint satíric, qüestiona les narratives de conquesta i control, recorrent a la desconstrucció de les imatges per posar en dubte la manera com es construeix i s’entén la història.          

Amin és professora d’Art Digital i Basat en el Temps a l’Acadèmia Estatal de Belles Arts de Stuttgart (ABK Stuttgart), cofundadora del col·lectiu Black Athena i comissària d’arts visuals de la revista Mizna. Ha estat guardonada amb el Premi Hans-Molfenter / Premi d’Art de la Ciutat de Stuttgart el 2025, el Premi d’Art de la Ciutat de Nordhorn el 2022, el Premi Sussmann el 2020 per a artistes compromesos amb la democràcia i l’antifeixisme, i la beca Field of Vision de Nova York el 2019.

La seva obra s’ha exposat a escala internacional, entre altres llocs, al Kunstmuseum Stuttgart, la Fondazione Merz (Torí), el Jameel Arts Centre (Dubai), S A V V Y Contemporary (Berlín), el Museum Arnhem (Països Baixos), Mosaic Rooms (Londres), l’Eye Filmmuseum (Amsterdam), el Musée du Quai Branly (París), el MAXXI (Roma), el Museu Guggenheim (Nova York) i la Kunsthalle Bremen (Alemanya), així com a les biennals de Liverpool, Berlín, Istanbul, Dakar i Raša.         

La seva monografia Heba Y. Amin: The General’s Stork, editada per Anthony Downey, va ser publicada per Sternberg Press el 2020. El seu treball ha aparegut a The New York Times, The Guardian, The Intercept i la BBC. A més, és una de les artistes responsables de la famosa intervenció de grafits al plató de la sèrie de televisió Homeland.


 

Boom Crash Candy Crush

Què tenen en comú un videojoc aparentment innocent com Candy Crush, les economies de l’atenció i les infraestructures militars contemporànies? Amb una vintena d’artistes locals i internacionals, l’exposició explora com les recompenses digitals i les nostres interaccions amb les pantalles alimenten sistemes capaços de condicionar conductes. Un recorregut crític per les infraestructures que transformen l’atenció i les dades en recursos de gran valor econòmic.