Go Rando (Logo)

El 2017, Ben Grosser va llançar Go Rando, una extensió per al navegador que intercepta el clic de l’usuari al botó “M’agrada” de Facebook i, al seu lloc, selecciona a l’atzar una de les reaccions de la plataforma (“Em diverteix”, “M’entristeix”, “Em sorprèn”, “M’enfada”, “M’encanta” i altres). En introduir soroll al perfil de dades d’un usuari, l’extensió confon els senyals emocionals i altera les formes de vigilància emocional que converteixen els sentiments en dades amb finalitats publicitàries, de personalització de continguts i de manipulació del comportament.

El projecte requeria un logotip, per això Grosser va combinar quatre dels emojis de reacció de Facebook en una sola cara, per crear així una representació visual del que pot comportar ser usuari de les grans plataformes tecnològiques. La imatge no va trigar a cobrar vida pròpia. Es va elaborar en forma d’adhesiu i es va distribuir, es va enviar per correu, es va compartir i es va enganxar en ordinadors portàtils, telèfons, cascos, ampolles d’aigua, parets, finestres i fins i tot en testos. Per a moltes de les persones que el llueixen, l’adhesiu s’ha convertit en un símbol de resistència davant de les plataformes dissenyades per modelar les reaccions emocionals, així com en una mostra de solidaritat amb els que rebutgen l’elaboració de perfils i el control amb finalitats lucratives.

Encara que Grosser no sap quants adhesius de Go Rando han circulat al llarg dels anys, continua trobant-los en llocs inesperats. La seva presència contínua suggereix que el desig d’autonomia persisteix en un món cada cop més modelat per les tecnologies corporatives i estatals. No tenim per què explicar a les plataformes el que realment pensem només perquè ens ho preguntin. We can always Go Rando.

Ben Grosser

Ben Grosser investiga com el disseny de les interfícies de les plataformes —des de les xarxes socials fins als bots de conversa amb IA— modela el comportament, els desitjos i la cultura de les persones. Mitjançant tàctiques com la recomposició del programari, la reducció de la interfície i una reinvenció radical, les seves obres d’art posen al descobert la política oculta del programari i proposen alternatives que tornen la capacitat d’acció a l’usuari. Ha exposat recentment al Centre Pompidou de París, el Barbican Centre de Londres, el ZKM de Karlsruhe, el Museu d’Art Modern Louisiana de Dinamarca i el CCCB de Barcelona. Els projectes de Grosser han aparegut a The New York Times, The New Yorker, Wired, The Washington Post i The Atlantic. The Guardian (Regne Unit) va declarar que, “quan s’escrigui la història de les primeres dècades d’aquest segle, hi haurà poques obres d’art més reveladores” que la pel·lícula de Grosser ORDER OF MAGNITUDE, “un monòleg hipnòtic, la història de la nostra època”. RTÉ el va titllar d’“antiprenedor”, i Slate va qualificar el treball de “desobediència civil creativa a l’era digital”. Les seves obres se citen sovint en llibres que analitzen els efectes culturals de la tecnologia, entre els quals The Age of Surveillance Capitalism, Investigative Aesthetics i Digital Art, de Christiane Paul. Grosser és professor associat (i antic investigador) del Centre Berkman Klein per a Internet i la Societat de la Universitat Harvard.