Materials, memòria i responsabilitat: l’ofici de lutier

Després de la conferència de David Irving, aquesta taula rodona trasllada la reflexió sobre la globalització al terreny de la pràctica contemporània. Lutiers d’arreu del país debatran sobre l’ofici avui: l’origen dels materials, els sabers heretats, les alternatives sostenibles i la responsabilitat crítica davant històries d’extractivisme i explotació. Com es construeix un instrument al segle xxi? Quines decisions materials i ètiques implica? Un espai de diàleg per connectar pensament i pràctica, tradició i transformació.

Activitat impulsada per Difraccions
Amb la participació de Magalí Monràs i Erra, Daniel Guisado, Joan Roca, Robert Martínez i Urko Larrañaga
Modera: Ilaria Sartori

Magalí Monràs Erra, amant de l'artesania i la música,  troba en la lutheria una combinació esplèndida amb la qual navegar la màgia creativa dels instruments musicals. Connectada a la reproducció històrica d'instruments de corda fregada i pinçada, obre les portes al ventall de possibilitats que el món actual brinda, mantenint com a guia el desig d'una música viva, transformadora, juganera i expansiva.

Daniel Guisado (B-Sharp Percussion) sempre he volgut entendre el funcionament de les coses. Això, juntament amb la meva formació com a percussionista, em va conduir a interessar-me profundament en els coms i els perquès dels instruments de percussió. En concret em vaig centrar en construir instruments de làmines: marimba, xilòfon, glockenspiel i vibràfon. Més endavant, en començar a treballar metalls com el bronze, el llautó, l’alumini i el ferro, vaig ampliar horitzons per fer campanes tubulars, cròtals, bell plates, cortines, blocs de fusta... i molts experiments en forma d'instruments nous, amb característiques úniques, per a formacions i solistes com Frames Percussion, Núria Andorrà, Miquel Vich, Mario G. Cortizo, Juanjo Guillem i Noè Rodrigo. També he dissenyat i construït moltes de les màquines específiques que faig servir en el procés. És una feina complerta que va en consonància amb la meva personalitat. M'agrada especialment el procés d'agafar materials en brut i convertir-los en objectes sonors, amb personalitat i característiques pròpies. Tot i ser uns tipus d'instruments que tothom pot reconèixer fàcilment, crec que la família de la percussió continua sent encara molt desconeguda al nostre país. Amb tants matissos com ho té la feina artesanal a la que em dedico.

Joan Roca Carreras (Girona, 1994) inicia els seus estudis musicals als 6 anys, començant a tocar als 7 anys el clarinet, el seu instrument, a l’escola de música de la seva ciutat. Realitza els estudis superiors de música al Conservatori Superior de Música del Liceu amb el clarinetista Isaac Rodríguez i, més tard, es desplaça a Holanda per fer un màster al Conservatori de Rotterdam (CODARTS) amb Julien Hervé. Després de dos anys residint a Holanda, torna a Barcelona per endinsar-se en l'estudi dels clarinets històrics amb Lorenzo Coppola a l’ESMUC, i és aquí on cristal·litza l’interès que sempre havia tingut cap a la història, el funcionament i la reparació del seu instrument. Després d'uns anys treballant de músic "freelance" que el duen a col·laborar amb les principals orquestres i ensembles del país, passa un període de dos anys fent d’aprenent i treballant amb el luthier Marc Oró (Bon Vent Clarinets, Premià de Mar). Actualment, inicia el seu propi projecte dedicat a la reparació de clarinets i altres instruments de vent fusta a Girona, amb la perspectiva de poder ampliar el seu àmbit d'acció també als instruments de vent tradicionals.

Robert Martínez (Mutan Monkey) és artista multidisciplinari i investigador sonor especialitzat en experimentació electroacústica i improvisació audiovisual. Ha format part de projectes musicals com Muzak i Kvasar, i desenvolupa iniciatives personals com Zónula i USNEA, centrades en la relació entre imatge, so i ressonància acústica. El 2015 funda Mutan Monkey Instruments i impulsa l’Associació Sonora Mutan Lab, dedicada a la investigació i creació de dispositius electrònics i electroacústics. Ha impartit tallers i classes en escoles, universitats i centres culturals, i ha participat en festivals com Sónar Barcelona, Ensems o LEM.

Urko Larrañaga és lutier, creador i cofundador d’urkoluthier, projecte nascut a Barcelona juntament amb Julia Pérez Luque a partir de l’experiència de 123sonar. El seu treball combina innovació, artesania i sostenibilitat per repensar la construcció d’instruments musicals per al segle XXI. Després de participar en iniciatives com Orbital 4.0, Red Innpulso Emprende V i Empenta d’ESADE Creápolis, el projecte evoluciona cap a un taller propi a Terrassa especialitzat en violins i violoncels de fibra de carboni, materials compostos i accessoris innovadors elaborats amb tecnologies avançades.

Ilaria Sartori és doctora en Història i Anàlisi de les Cultures Musicals per la Universitat La Sapienza de Roma i llicenciada en Conservació del Patrimoni Cultural per la Universitat Ca’ Foscari de Venècia. Investigadora, divulgadora i antropòloga del so, treballa des de 2002 en la recerca, documentació i valorització del patrimoni cultural. Especialitzada en etnomusicologia, sound studies i art sonor, investiga les músiques d’Etiòpia, la música gnawa i les cartografies sonores urbanes, especialment a Barcelona i la Barceloneta, amb enfocaments participatius, de gènere, relacionals, ecològics i decolonials".