Changing Rooms

Pràcticament al final del recorregut proposat per l’exposició, la instal·lació Changing Rooms, de Leandro Erlich, ens introdueix mitjançant una petita porta en un emprovador de roba. Al mirall frontal i al lateral esquerre hi veiem, com esperaríem sempre davant de qualsevol superfície reflectant, l’emprovador i el nostre cos sencer duplicats. Al mirall lateral dret, però, l’emprovador s’hi reflecteix, però el nostre cos no. Descobrim, doncs, que estem en un laberint complex, que podem creuar alguns dels miralls per circular entre un emprovador i un altre, i ens ve una sensació d’estranyesa davant miralls que no reflecteixen el que haurien de reflectir.

La instal·lació introdueix la fragmentació en la qual es veu envoltat el subjecte en la dinàmica que “L’assalt de la il·lusió” ens ha proposat sentir al llarg del seu recorregut: la nostra realitat, el nostre desig i la nostra subjectivitat s’han construït genealògicament sobre una il·lusió, i aquesta il·lusió requereix unes tècniques específiques, unes invencions i innovacions que, almenys a l’inici, s’han hagut de construir i subjectar a través de qui tenia els recursos per fer-ho. La nostra configuració identitària, per tant, ha estat inherentment subjecta per biaixos de poder, i continua estant-hi actualment, potser més que mai, pel pes que hi tenen les altes —i costoses— tecnologies. Adonar-se’n comporta necessàriament una forta fragmentació de la subjectivitat que defineix en certa manera el món que habitem avui, en què, tot i ser més conscients que mai dels mecanismes i de la certesa que el subjecte no és gens sòlid ni estable, ens resistim a abandonar l’espai de la il·lusió i reclamem la comoditat de l’engany.

Leandro Erlich

Leandro Erlich viu i treballa entre París, Buenos Aires i Montevideo. Va néixer a l’Argentina el 1973. Al llarg de les últimes dues dècades, la seva obra ha estat exhibida internacionalment i forma part de col·leccions permanents en prestigiosos museus i col·leccions privades, entre els quals el Museo de Arte Moderno de Buenos Aires, el Museum of Fine Arts de Houston, Tate Modern de Londres, el Musée National d’Art Moderne - Centre Georges Pompidou de París i el 21st Century Museum of Contemporary Art de Kanazawa (Japó). Com a artista conceptual, el seu treball qüestiona les bases de la nostra percepció de la realitat i explora la capacitat de l’art per generar interrogants des d’una perspectiva visual. La seva obra busca reduir la distància entre l’espai del museu o la galeria i les experiències quotidianes, i convida l’espectador a una participació activa en la construcció del significat.

www.leandroerlich.art