Un ego que flota

En aquesta peça sonora, Lucrecia Dalt utilitza la figura mitològica del Boraro, un personatge del folklore colombià associat a la dualitat, la confusió i l’engany per explorar allò que pot arribar a passar en el moment en què la consciència transcendeix i només queda un cos. L’obra ofereix una reflexió sobre la vida, la mort i l’experiència auditiva dels darrers moments d’existència. El Boraro actua com una metàfora de la malaltia i la corrupció i encarna forces que desposseeixen de la identitat. La víctima, un cop desposseïda de contingut, entra en una reflexió filosòfica sobre el que queda:

Què soc jo sinó una vora? 
Què soc jo sinó una superfície? 
Què soc jo sinó un límit? 
Què soc jo sinó una riba? 
Què soc jo sinó una frontera? 
Què soc jo sinó una silueta? 
Què soc jo sense el meu pols?

Al centre de la peça hi ha el batec del cor —el pols que sosté la vida. Lucrecia Dalt presenta aquí dues realitats: la parlada, des del punt de vista del depredador, que busca reduir el cos a una mera superfície i trobar plaer en la transcendència, i la sonora, que es viu des del punt de vista de la víctima, com si fóssim petites cèl·lules dins d’un cos que està experimentant la fi. 

En aquesta instal·lació sonora, el moviment orquestra l’experiència, i l’espectador construeix l’obra en la mesura que es desplaça per l’exhibició. Polsos, percussió, efectes de so i veus emergeixen gradualment per crear un flux dinàmic que convida a una immersió profunda. L’espacialització i la multiplicitat de sons inicialment generen incertesa; tot i això, a mesura que el visitant avança, es desplega una coherència rítmica i harmònica. El paisatge sònic està fragmentat i reconstruït i guia l’oient a través de ressonàncies i textures que narren una història d’engany i de revelació. Finalment, la composició ens condueix cap a un sweet spot, on la peça es desvela completa.

Crèdits

Composició: Lucrecia Dalt
Lletra: Lucrecia Dalt
Enginyer d’espacialització: Jordi Salvadó

Lucrecia Dalt

Lucrecia Dalt viu i treballa als Estats Units. És una artista sonora electrònica, abstracta i experimental nascuda a Colòmbia. Després de mudar-se a Europa, va publicar una sèrie de treballs, entre els quals un llançament amb el segell Other People, de Nicolás Jaar, i col·laboracions amb Aaron Dilloway. Entre els seus discos més recents hi ha Anticlines (2018), No era sólida (2020), ¡Ay! (2022) i A Danger to Ourselves (2025).

www.lucreciadalt.com