Col·lectiu 1080: Entrevista a Selva González

Una de les línies de recerca del Col·lectiu 1080 és la realització d’entrevistes en profunditat a diferents persones en relació amb l’audiovisual contemporani. En concret, a aquelles que han participat d’alguna manera en activitats coordinades pel col·lectiu, com els Dimarts de Vídeo o alguns tallers realitzats al mateix Santa Mònica. Com a grup de recerca enfocat en l’audiovisual contemporani i en les seves possibilitats als marges de la indústria, creiem que aquestes entrevistes permeten ampliar la reflexió i el diàleg, deixant una petita empremta digital que, potser, pugui ser útil per a futurs processos d’investigació.

De quina manera les narratives trans, enteses no només en la seva especificitat identitària, sinó també en la seva visió del món, desafien l’statu quo del capitalisme actual?

Nuestras cuerpas són el fracàs del sistema colonial capitalista heteropatriarcal. Nosaltres treballem amb l’error, som l’error, el desordre, la desobediència; en paraules de la gran Linn da Quebrada: “Jo vaig fracassar, sóc el fracàs de tot allò que esperaven que jo fos”. Les nostres històries són el patrimoni d’aquesta victòria, i les nostres obres i produccions són la confirmació de nous mons possibles que desafien la norma de maneres màgiques, disruptives, poderoses.

Creieu que existeix una estètica o un llenguatge audiovisual trans?

Crec que és perillós parlar d’una estètica o un llenguatge trans, perquè és parlar exactament en el codi dels nostres opressors. El nostre deure com a creadores és sempre qüestionar els límits que volen articular les nostres obres dins dels seus marges. La nostra aparició hauria de ser considerada una alternativa, una possibilitat, i no un estil o una forma, perquè el gènere és el seu joc, no el nostre. Per això renego del terme cine trans o cine LGBT, perquè el que jo faig, i el que fan les meves companyes, és cinema, no cinema trans.

Com s’expressa la perspectiva trans a l’audiovisual en relació amb altres arts com el teatre, la música, la performance o el còmic?

Crec que el cinema avui dia és una qüestió desafiant, perquè és una indústria en crisi i en transformació. Em sembla interessant perquè les tècniques i els recursos per fer audiovisual estan cada cop més democratitzats, i entenc aquest potencial com una porta oberta per a l’usurpació. De tota manera, no m’agrada pensar-me dins dels marges d’una manifestació o d’una indústria. Jo sóc una artista transdisciplinària, el cinema és un art transdisciplinari, però no és l’únic que faig. Per fer audiovisuals cal saber de teatre, de música, de performance, de còmic, perquè avui dia és fonamental construir sobre les ruïnes de totes les arts. És una qüestió de recursivitat i també de consciència mediambiental.

Com col·lideixen les maneres de fer amb les quals treballeu amb les exigències del sistema de producció artístic-audiovisual tradicional?

Aquesta pregunta és cruel, perquè no haurien de col·lidir, perquè el món hauria de preguntar-me com vull treballar i permetre’m fer-ho. Fa anys que gestiono espais polítics per a la creació artística, i és clar que he errat, que he caigut, que he traït les meves pròpies conviccions a favor d’un sistema de producció imposat, ensenyat, compartit, generalitzat, al qual m’he hagut de sotmetre per poder finançar i pagar el treball de les meves amigues i companyes. Els sistemes et demanen complicitat, i això és sempre una qüestió cruel.

Has tingut algun somni aquests dies que et vingui de gust compartir? Algun somni que t’hagi obert la possibilitat d’entreveure un món o alguna cosa o algú?

Avui els meus somnis i malsons són sobre l’honor i la justícia. I sobre això no cal que llegeixis de mi. Però si encara tens el dubte, pregunta-li a qualsevol travesti que tinguis a prop del cor què significa l’honor i la justícia per a nosaltres. 

Selva González és productora, gestora cultural i activista LGTBIQA+ que resideix entre Marsella (França) i Iquique (Xile). Cofundadora i productora executiva de l’Estudi NANAI, enfocat en experiències immersives de realitat virtual, creades interdisciplinàriament en sororitat entre artistes i tècniques creatives.