El cartell de Xiuxiueigs, Bullici i Paradoxes

Sovint, és en la senzillesa on rau la magnificència de les coses. En el cas de Xiuxiueigs, Bullici i Paradoxes, és el cartell el que actua com a receptacle de tots els elements identificatius sobre els quals s’articula l’exposició. Elements simples, escriptura a mà i històries populars condensen aquesta creació col·lectiva, que s’allunya de les narratives convencionals per donar pas a un tractament molt més artesanal.

Tal com subratlla el text curatorial, tots els elements de l’exposició s’orienten cap a la materialitat de les enunciacions. En el cas del cartell, entendre’l com a imatge abans que com a text ha estat una de les condicions inicials de la seva materialització. El text del cartell, efectivament, està escrit o dibuixat a mà a partir d’una tipografia principal que funciona com a guia. Seguint aquesta lògica, s’ha elaborat un fons plàstic de tons vermells, amb reflexos rosats i polvoritzacions en blanc que afavoreixen l’associació comunicativa i generen un univers d’elements estètics que connecta tots els àmbits del projecte.

El cartell també incorpora un petit segell a la part superior esquerra, anomenat taburete conmovido, que parteix d’una història popular i que, alhora, s’articula a la perfecció amb el títol de l’exposició. Aquest seient de descans s’equilibra entre les mateixes paradoxes que l’exposició posa en qüestió: entre el xiuxiueig i el bullici, entre el silenci i les narratives dominants. El taburete, per tant, sintetitza visualment les tensions de l’exposició i s’integra en el gest fonamental del cartell: consagrar un vocabulari d’elements estètics que afavoreixin la circulació de totes les ressonàncies i conseqüències de Xiuxiueigs, Bullici i Paradoxes. Temptatives per a una política de l’enunciació.