Ús de la imatge, violència i salut mental

Amb Fátima Masoud i Hache Mau
Activitat
05 de febrer 2026 a les 18h | Conferència | Sala d'actes


Sessió oberta del programa d'aprenentatge i recerca col·lectives del Santa Mònica (crear) Situacions: art i pensament participatius.

Activitat gratuïta amb aforament limitat a 56 persones
Idioma: Català i castellà

Fátima Masoud ens parlarà de la relació entre art i bogeria. Art brut, bruta tu 100 mg és un projecte que es proposa qüestionar les lògiques des de les quals abordem la salut mental i la seva relació amb el món de l’art. És una reflexió sobre l’Art Brut com una forma més de violència psiquiàtrica, així com sobre l’espoli i la tutela de les persones psiquiatritzades.

Per la seva banda, Hache Mau ens proposa un diàleg situat sobre salut mental, migració i violències estructurals. Pensem el malestar psíquic no com una fallada individual, sinó com una resposta col·lectiva a l’ordre colonial-capitalista. Compartim pràctiques de cura i supervivència des de sabers viscuts, comunitaris i no clínics.


Conferència pública del curs de curadoria (crear) Situacions a càrrec de Fátima Masoud i Hache Mau.

Fátima Masoud és investigadora, artista i activista en salut mental. És membre del col·lectiu activista en salut mental La Bajona Colectiva. Ha escrit articles i ha realitzat xerrades sobre la psiquiatrització i l’Orgull Boig. És autora d'Art brut, bruta tu 100 mg (Edicions La Escocesa, 2024), una obra sobre la tutela i l’espoli de les persones psiquiatritzades en el món de l’art, i ha participat a Cosmologies vulnerables a Catarata (2025). Investiga, escriu, pinta i continua sobrevivint al sistema psiquiàtric.

Hache Mau és activista marika anticolonial, cuir i migrant. El seu treball denuncia la colonialitat, el racisme estructural i el genocidi com a violències històriques que continuen organitzant el present i travessant els cossos i les subjectivitats. Des de la seva experiència migratòria, aborda la salut mental com un camp polític, situant la depressió i l’esgotament com a respostes encarnades a la despossessió, la precarietat i la racialització. La seva militància es desplega a través de la paraula com a pràctica situada i efímera, en espais comunitaris, debats, xarxes i afectes.