Kafeta Antirracista

La Kafeta Antirracista és un dispositiu d’ajuda mútua i aliment polític inspirat en la llarga tradició dels moviments autònoms de Barcelona. Partim d'una premissa radical: cuinar, menjar i habitar col·lectivament l'espai de la taula són actes profundament polítics, rituals de trobada capaços d'activar motors de transformació social i d'autodefensa davant les lògiques del capitalisme i el racisme sistèmic.

A través d'aquesta trobada gastronòmica, activem la memòria oral, la cuina anticolonial i la narració per teixir una xarxa d'afectes i suport mutu transnacional. Avui, la nostra acció gravita cap a un front de resistència urgent: el suport a les treballadores de la llar migrants al Líban, que resisteixen sota el setge d’una doble violència. D'una banda, el racisme estructural que precaritza les seves vides i, de l'altra, les conseqüències devastadores de la guerra d'Israel contra el Líban, que ha desplaçat comunitats senceres i destrossat les infraestructures del país.

T'hi esperem per compartir l'aliment, la paraula i articular de manera col·lectiva els recursos econòmics necessaris per sostenir les qui, des de l'altre costat de la Mediterrània, defensen la vida dia a dia.

Activitat impulsada pel Gremi de Gastronomia 25/26: Antonio Monroy Salas i Mohammad Alsharqawi

Amb la participació de Sindillar i Yara El Harake

Sindillar / Sindihogar és el primer sindicat independent de treballadores de la llar i les cures a l’Estat espanyol, nascut a Barcelona com un espai d’organització, resistència i transformació social. Format per dones migrants i diverses, el sindicat combat la precarietat estructural, el racisme institucional i el sistema de kafala transnacional. Des de la dissidència feminista, queer i antirracista, utilitzen la cuina com un espai polític de memòria, els vincles comunitaris i el suport mutu per defensar els drets laborals, construir xarxes de cures i sostenir la vida digna.

Yara El Harake és artista, cuinera, investigadora i narradora hakawatiya àrab, feminista i queer, amb més de deu anys d’experiència. Des d'una mirada anticolonial i antiracista, entén la cuina com un espai polític de memòria i resistència. La seva pràctica investiga com el menjar funciona com a eina de violència i com a camí de sosteniment emocional i cura. Centrada en la relació entre cos, territori i cultura, el seu treball es mou entre la recerca, les arts visuals i la mediació, generant processos col·lectius de reparació, arrelament i reapropiació d’identitats.