Gremi de Gastronomia 2025/2026

Des del Gremi de Gastronomia, centrem la nostra mirada en el concepte de circulació. Si en edicions anteriors exploràvem la dimensió somàtica i espiritual, enguany analitzem la ciutat-mercat moderna com un espai de circulació controlada.

Les nostres línies de recerca principals s’articulen al voltant de la tensió entre el control estatal dels fluxos i el vincle social urbà:

• La ciutat-mercat i el control de fluxos 
• El vincle social i la mobilitat

A través d’aquesta òptica, volem qüestionar com els poders estatals intervenen per controlar el desordre i com, des de la gastronomia i la trobada, podem generar usos alternatius de l’espai públic.

Antonio Monroy Salas i Mohammad Alsharqawi

Biografies:

Antonio Monroy (Mèxic) és un artista multidisciplinari i boxejador. La seva pràctica vincula la confrontació física amb la investigació de conflictes territorials entre el camp i la ciutat, substituint les visions tradicionals del paisatge per espais de debat i fricció política.

Mohammad Alsharqawi Sharqawi és un artista, investigador i cuiner que tensiona els límits de la cultura material, la gastronomia social i l’art comunitari. La seva pràctica desborda els marcs acadèmics tradicionals a través de processos de recerca artística expandida, utilitzant la cuina col·lectiva i la matèria culinària com a armes metodològiques i artefactes estètics per activar memòries subalternes i formes radicals d’hospitalitat. A través de laboratoris de resistència com Masa en Masa i Kafeta, l’acte de cuinar esdevé performance polític i acció directa que intervé críticament davant les lògiques extractivistes del territori urbà. En polititzar el quotidià i situar la pràctica dins dels dispositius de mediació i recerca viva del Centre d’Art Santa Mònica, la taula es transforma en un espai d’agitació comunitària. Aquí, la cuina opera rigorosament com un contraespai de dissidència i autogestió, i l’aliment es constitueix en un artefacte d’agència política pura: una eina per col·lectivitzar el conflicte, alliberar la paraula segrestada i disputar, des de la base, la sobirania del teixit social contemporani.