Gremi de Comunicació 2025/2026

Com es construeix, es cuida, es guarda i es comparteix la memòria? Quines infraestructures, institucions i actors ens donen suport per crear i preservar la nostra memòria? Com creem el fitxer i els fitxers (.jpg, .pdf, .txt…)? Com ens relacionem amb les dades, els centres i les perifèries?

A través d’aquestes preguntes, Barby i Ezequiel exploren les poètiques i les polítiques de la memòria. Articulant qüestions de sobirania tecnològica (crítica al tecnofeudalisme, estètiques lo-fi, pràctiques open source…), de reparació epistèmica i descolonial i d’arxiu viu, busquem qüestionar les estructures (tècniques, polítiques i institucionals) sobre les quals es construeixen els relats i les memòries.

La tasca del gremi es basa en la recerca (teòrica i pràctica) i en la col·laboració intergremial, creant col·laboracions amb les diferents residents del Santa Mònica. Les seves accions principals es tradueixen en el desenvolupament de les jornades “El jardí de la memòria” (juny de 2026) i el projecte de recerca “Llavors, autòmats i coses vives”, sobre la dimensió pública, accessible i independent dels prototips de la residència.

Barby Boustier i Ezequiel Soriano

Biografies:

Barby és travesti, artista escènica, comunicadora i investigadora situada entre Rio de Janeiro i Barcelona. Des de fa més de dues dècades, al Centre Cultural Jongo da Serrinha, ha teixit pràctiques de comunicació anticolonial i de memòria viva que es neguen a esdevenir folklore, dada o arxiu mort. En la seva residència a Santa Mònica, investiga l’estètica del col·lectiu: no com una suma de veus ni com una gestió de comunitats, sinó com un territori de fricció on la forma neix de la cura compartida, del gest menor i de l’escolta que es cus en comú. A través de pòdcasts, articles, tallers, dibuixos, microrelats i animacions de baixa intensitat, explora allò que anomena «pràctiques d’insistència»: recursos desescalats i tecnologies conscients que produeixen densitat de sentit sense extreure vida. La seva feina confronta la violència epistèmica de les narratives hegemòniques i la deshumanització accelerada per la intel·ligència artificial, i proposa, en lloc seu, un arxiu que no congela, sinó que es mou, es distorsiona i s’habita en el cos. En diàleg amb el jongo brasiler, els sons fugitius de Granada i les ficcions polítiques del sud global, Barby sembra opacitat, té cura d’allò transitiu i obre escletxes per imaginar mons que no caben en el mapa de Silicon Valley. Per a ella, amb poc n’hi ha prou. El mínim s’expandeix. I la memòria, quan es practica en comú, és el sòl des d’on es continua fent món.

Ezequiel Soriano és un antropòleg i artista interessat en l’oralitat digital, els processos d’automatització i el plagi creatiu. A través de l’experimentació textual i la recerca etnogràfica, explora pràctiques quotidianes que juguen amb els mecanismes disciplinaris per pertorbar-los. Dirigeix el laboratori editorial Artefactos Nativos i codirigeix l’equip de recerca ADS (cultures algorítmiques, ecologies de dades i mitjans sintètics) a la Universitat de Santiago de Compostel·la, on és investigador associat. Ha col·laborat amb centres de recerca i de producció artística com el Centre d’Art Santa Mònica, la Escocesa, Medialab Matadero, Hangar, el CCCB, la UB, la UOC o l’Institute of Network Cultures.