Gremi d'Espais 2025/2026

Al Gremi d’Espais 25-26 (Rasheed Jalloul, Mana Pinto, Jonah Kawri Ramírez Sturzenegger i Maria Zreiq) ens interessa tractar la residència des de la producció distesa d’un dispositiu catalitzador de situacions. ¿Com pot afectar a l’espai comú el que posem a disposició de les persones? 
 
Ens interessa recuperar recerques com les del cicle passat, en què ens vam dedicar a explorar les definicions de l’espai institucional, amb l’objectiu d’afectar aquest espai a través d’esdeveniments relacionats amb el gaudi i la col·lectivitat. Rescatem idees explorades anteriorment pel gremi: Quines són les regles de la institució? Com pot l’espai instituït incidir i instituir el nostre comportament col·lectiu, els nostres cossos i els nostres pensaments? Desitgem portar aquestes preguntes al pla urbà com a espai instituït, entenent l’espai públic com un territori que és alhora institucional i urbà, travessat per normes visibles i invisibles. 
 
Enguany, la nostra recerca s’ha centrat a explorar l’acupuntura de l’espai, específicament l’espai institucional anomenat espai públic. Ens interessa també indagar els límits de la domesticitat i la impermanència dins d’aquest espai, preguntant-nos com certs gestos domèstics poden irrompre a la via pública i com les coses efímeres poden reconfigurar temporalment les coses instituïdes, activant un sòl comú que connecta el que és institucional i el que és urbà. Com a gremi, ens hem dedicat a dissenyar i pensar internament què ens cal o què volem veure a l’espai públic per projectar un tipus d’escenografia mòbil que faciliti la generació d’un espai comú a la via pública. Aquest procés s’ha sostingut mitjançant col·laboracions intergremials que han donat lloc a dinàmiques de reconfiguració col·lectiva.
 

Rasheed, Mana, Maria i Jonah

Biografies:

Jonah Kawri Ramírez Sturzenegger és artista, investigador i curador. Mitjançant disciplines que combinen la performance amb el maquillatge, la narrativa audiovisual, la instal·lació i el treball manual, qüestiona el comportament humà, la nostra interrelació amb els altres éssers vius i l’entorn, i la nostra percepció de la història i la realitat mitjançant una perspectiva anticolonial i queer/kuir/lgbtq+.

Mana Pinto (Panamà, 1995) és una curadora panamenya llicenciada en Psicologia i Arts Visuals per la Fordham University, amb certificacions en mediació cultural per la Universidad Complutense de Madrid i en curadoria comunitària pel Centro Cultural de España en Nicaragua. El seu treball articula exposicions en espais no convencionals, enfocant-se en la pràctica cultural com a treball relacional, treballant una programació des d’enfocaments col·laboratius i interdisciplinaris. Actualment resideix a Barcelona, on recentment ha rebut la beca de curadoria de Sala d’Art Jove i la beca de mediació artística del Centre d’Arts Santa Mònica.

Rasheed Jalloul és un arquitecte, músic, poeta i investigador libanès establert a Barcelona, la pràctica transdisciplinària del qual se situa en la intersecció entre espai, so i llenguatge. El seu treball explora com aquestes dimensions configuren la percepció, la memòria i les formes d’habitar. Des d’una perspectiva decolonial, investiga contextos postbèl·lics i diaspòrics, entenent l’absència com una condició activa que dona lloc a noves formes d’organització espacial i col·lectiva. A través de la performance, la composició, l’escriptura i la investigació artística, articula processos que qüestionen les nocions d’identitat, propietat i pertinença, en diàleg amb l’arabfuturisme i formes de fuga. El seu treball ha estat presentat en institucions com el MACBA, el Centre d’Art Santa Mònica, el Festival Sâlmon, la Fundació Enric Miralles, RCR Arquitectes i Kampnagel, entre d’altres.

Maria Zreiq és una organitzadora comunitària, educadora i artista multidisciplinària palestina, nascuda i criada a Palestina. La seva pràctica artística transita per la fotografia, la poesia i el cinema documental, explorant temes com la llar, el cos, la memòria i l’enyorança, des d’una mirada decolonial i queer. Com a organitzadora comunitària i educadora, la pràctica de Maria arrela en la pedagogia alliberadora, la producció cultural decolonial i el cultiu de la imaginació queer. Té dues llicenciatures, en Belles Arts i Filosofia, i un màster en Cinema Documental. En les seves pràctiques s’inspira en el pensament abolicionista, marxista i feminista negre.