Acumulació de gestos

Acumulació de gestos, de la sèrie Trinomis de la forma, proposa un diàleg entre dues peces històriques de l’Arxiu 94-20 i una peça contemporània de curta durada produïda per l’Observatori. Aquesta triple relació funciona com un node de recontextualització i reconsideració: busca recuperar significats conservats en un dels arxius del projecte, posar-los en escena des del present i obrir noves interpretacions, alhora que estimula la producció actual de l’Observatori i reforça la seva dimensió com a projecte d’autor.

Acumulació de gestos es desenvolupa a partir de tres derivacions i cadascuna explora diferents graus de subjectivitat i l’estat posterior a la diferència: aquell instant en què la complicitat —ja sigui objectiva o subjectiva, i en ocasions més enllà de l’humà— s’ha consolidat i, per tant, esdevé necessària. Aquest punt de partida se situa en una zona subtil, on el reconeixement del món proper s’entrellaça amb la intimitat i on l’experiència compartida es construeix a través de l’exposició incondicional. El risc de les intuïcions compartides es transforma en condició de possibilitat i en un horitzó obert de descobriment.

El món que orbita entorn d’una galàxia, el món salvatge en el món domèstic. La comunitat que es desplaça —la sortida del centre i la recerca d’una alteritat— es manifesta en la vida quotidiana, sota un sostre flotant o en una residència. Organismes que viuen, descansen i es preparen per a experiències encara per arribar. En l’existència errant, la llar esdevé un espai mòbil i la identitat es construeix en la repetició del gest. El ritual compartit s’entrellaça amb una altra forma de desplaçament: la recerca interior, el trànsit entre mons visibles i invisibles, en un intent de transcendir el tangible i d’interpretar els vincles que mantenen l’harmonia.

La sessió es desplega mitjançant seqüències temporals que recorren un ampli espectre de materialitats: des de la narrativa analògica fins als postimaginaris muts. Acumulació de gestos contextualitza la relació d’intimitat entre mons que, finalment, tendeixen cap a una unitat indissoluble.


Unterm Zelt, 14 min, Sibylle Stürmer, 1993.

Sobre un circ familiar. Mentre Ramona Barelli, la filla del director del circ, es prepara per a la seva actuació, els treballadors marroquins munten la carpa. Les famílies d’artistes i els treballadors conviuen constantment en un mateix lloc i, tanmateix, saben molt poc els uns dels altres.


Acumulació de gestos, 5 min, Observatori de Vídeo No Identificat.

Un passatge mut compost per retrats d’animals salvatges i domèstics introdueix una reflexió perceptiva sobre la diversitat de l’existència. Gestos i reaccions, relacions i parentius llunyans amb l’humà, o la nostra continuïtat dins d’un món que orbita entorn d’una galàxia sobre la qual ho desconeixem gairebé tot.


Zeit der Seelen, 37 min, Tinatin Gurchiani 2008.

Una residència de gent gran amb pacients que pateixen demència. Un lloc on la transitorietat es fa especialment evident, però al mateix temps un espai on les persones, a través de les seves emocions, perceben els límits de la superació: temps, llocs, percepcions, lògica, rols i valors, on només l’essencial esdevé realment essencial, més enllà de frens, controls i límits.

Un lloc i un temps de reflexió, de trànsit i de fidelitat a un mateix; un món de lluita i d’esperança, de llibertat interior i de presó alhora: un món amb les seves pròpies lògiques i percepcions.

Activitat programada per Observatori de Vídeo No Identificat - Desorg punt Org