Il·lusionisme. Trinomis de la forma

Projecció de tres vídeos (40 min) amb la presència de Núria Güell, acompanyada d’una conversa i un debat final obert sobre el llenguatge com a tecnologia de poder, la crítica institucional i les línies de fuga del pensament.

Il·lusionisme. Trinomis de la forma, proposa un diàleg entre dues peces històriques de l’Arxiu OVNI i una peça contemporània. Aquesta triple relació funciona com un node de recontextualització i reconsideració: busca recuperar significats conservats en un dels arxius del projecte, posar-los en escena des del present i obrir noves interpretacions, alhora que estimula la producció actual de l’Observatori i reforça la seva dimensió com a projecte d’autor.

Hi ha formes de poder que no necessiten imposar-se per la força. Operen a través de les paraules, dels relats compartits, dels marcs que determinen què és visible i què queda fora de camp. El llenguatge no només descriu el món: el distribueix, el classifica, l'organitza. Cada discurs estableix una frontera entre allò que pot ser dit i allò que resta exclòs. El llenguatge apareix així no com un simple vehicle de comunicació, sinó com una tecnologia de govern.

Les veus que travessen aquesta sessió interroguen precisament aquest espai. No busquen revelar una veritat amagada darrere dels discursos, sinó mostrar els mecanismes que els sostenen. Quan les institucions parlen, no només expliquen qui són. També imaginen qui voldrien ser. Entre els ideals proclamats i les pràctiques efectives s'obre sovint una escletxa difícil d'habitar. És en aquest espai de contradicció on apareixen els fantasmes de tota estructura: les seves promeses, les seves omissions, els seus mecanismes de legitimació.

Aquí el qüestionament arriba com una operació de desplaçament. Un gest que interromp l'ordre de les paraules i obre la possibilitat de pensar d'una altra manera. I potser el llenguatge no és un lloc on es reposa el sentit, sinó un dispositiu que el fixa provisionalment.

Sempre hi ha una escletxa. Una línia de fuga.

On el sentit deixa de circular com a ordre i es transforma en moviment pur.

Moviment sense objectiu, sense forma establerta, sense finalitat.

No un fora del sistema, sinó una intensificació que el desborda.

Pura velocitat.

Pura potència.

Gilles Deleuze à Vincennes, Anónimo en la Red, França, Itàlia, 1975, 14 min
"El Llenguatge és una formalització particular de l'expressió a la qual se li assigna la funció de transmetre ordres a la societat". A l'escola es posa el llenguatge a la boca del nen, exactament com es posa un pic en mans d'un obrer. Quan la mestra reuneix els nens, no és per informar-los de l'alfabet, és per ensenyar-los un sistema d'ordres. I quan li pregunta al nen quan fan 2 + 2, no li està demanant una informació, li està donant una ordre”.

Joguines per gossos #2, Núria Güell, Espanya, 2026, 21 min
Quin paper juguen els ideals i els seus fantasmes en la separació entre els enunciats i els fets? No és més efectiu, en termes transformadors, atendre el real i la seves faltes que obviar-lo a través de fantasies idealistes o utopies estereotipades? Serà que les institucions també poden ser narcisites?

The Yodelling Lesson, Vanessa Renwick, 1998, 3 min, EUA
Moe Bowstern, la redactora del fanzine Xtra Tuf, es llança pel turó de l'avinguda Mississippi a Potland.

Sense mans! Sense frens! Sense roba!

Activitat programada per OVNI (Observatori de Vídeo No Identificat)
Amb la participació de Núria Güell
 

Núria Güell (Vidreres, 1981) es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, en l’especialitat d’escultura, i va continuar els seus estudis a la Càtedra d’Art de Conducta de l’Havana, Cuba. La seva trayectòria artística es caracteritza per ser una pràctica de confrontació, de qüestionament de les evidències i les convencions morals. Entén la seva pràctica com a socialment i políticament necessària en què allò que és cultural i allò que està establert es posen en joc.

@nuria_guell_
@lloploop