Què estàs cercant?
Potser busques…
piel que toca
Projecció de Fils d'oblit (Francesca Llopis, 2011) i col·loqui amb la participació de blanca arias
Activitat oberta a tothom i gratuïta amb aforament limitat a 55 persones
Idioma: català i castellà
Frame de 'Fils d'oblit' (Francesca Llopis)
Projecció de Fils d'oblit (Francesca Llopis, 2011) i pràctica entorn de poemes de Maria Mercè Marçal i el tacte.
En Fils d'oblit (2011), Francesca Llopis s'agenolla davant el cos impur, obscè, mortal –com diu en Fils d’Oblit la veu que recita a Maria Mercè Marçal–. Cos meu, què em dius? I el cos apareix fràgil, al mateix temps empoderat. Carn, pell i cicatriu. Cremallera de carn mal tancada, però inamovible. Inamovible. Respirar, plaer, parar, pell, malaltia, respirar, plaer, parar.
El vídeo vindrà acompanyat d'una intervenció de blanca arias, comissària del cicle Hamaca, qui trenarà relacions entre la peça de Francesca Llopis i la poesia de Maria Mercè Marçal, de la qual pren inspiració Fils d'oblit.
Pensant la veu des d'una sensibilitat hàptica, assajarem formes d'acaronar, sostenir o esgarrapar amb la paraula. Entenent la pell no com a límit, sinó com a membrana porosa i permeable, ens preguntarem: Com fer un lloc al poema en el plec? Com arxivar els versos a la carn i la carn al vers? Com modelar la paraula com si fos un cos?
Activitat programada per HAMACA
Amb la participació de blanca arias
Francesca Llopis realitza, des de l'any 1981, exposicions i instal·lacions que intervenen en l'espai. En la seva obra, utilitza el laberint com a metàfora de la ciutat per donar pas a la cavitat, un "no-lloc" molt significatiu que l'artista identifica com una figura de la pròpia identitat. Amb una proposta de caràcter profundament poètic, Llopis té un especial interès a implicar l'espectador en el seu posicionament davant el paisatge imaginari, empenyent-lo i atrapant-lo en una mena de teranyina dins l'espai simbòlic.
blanca arias és artista-investigadora, mediadora i comissària. La seva pràctica es desenvolupa en l’àmbit de la imatge, des d’on fabula sobre possibles gestualitats i materialitats lesbofeministes. Forma part dels col·lectius Bestiari Queer (amb Víctor Ramírez Tur) i amor rumor (amb edu rubio), tots dos situats en la intersecció de l’art, la pedagogia i el pensament crític, i és també voluntària de l’arxiu Ca la Dona. Blandito blandito. ¿Qué le hacemos les feministas al arte? (Cielo Santo) és el seu primer llibre.
