estómago que digiere

Watch My Shrink (2014) recupera vídeos casolans de YouTube per parlar sobre experiències d’exhibició de la intimitat i el cos en la web. Una tendència per la qual ensenyem les nostres vides, franquejant el límit entre el públic i privat, l’interior i l’exterior, en un nou espai on les nostres vivències cobren existència.

El vídeo s’acompanya d’una conversa entre blanca arias i Lucrecia Masson Córdoba, les quals es troben, entre molts altres llocs, en el desig de modelar altres contorns per al cos feminista. Partint de les seves recerques sobre el tou i el remugant, respectivament, totes dues artistes obriran un espai on imaginar —lentament— què pot oferir el trasllat de la capacitat reflexiva del cervell a l’estómac. Com produir veritat des dels budells? Què diagnostica el que es repeteix? Com modelar una epistemologia del plec?

Activitat programada per HAMACA
Amb la participació de blanca arias
Amb la col·laboració de Lucrecia Masson


Florencia Aliberti treballa principalment en el domini del cinema/vídeo documental i experimental. Les seves propostes se situen entre el format de projecció i d’exposició, i transiten tant per la sala de cinema com per espais expositius. Part del seu treball explora formes d’apropiació en l’audiovisual, des de l’analògic fins al digital, per crear noves narratives per a imatges existents. Els seus treballs d’apropiació s’han centrat en les noves formes d’acte-representació i exhibició del privat a internet.

cargocollective.com/floraliberti


Lucrecia Masson Córdoba és escriptora i artista. Les seves principals indagacions aborden cossos, uns altres-que-humà i cosmografies. Des d’una aposta anticolonial, treballa amb diferents registres experimentant sobretot amb escriptures i la performance. De la teoria li interessa la imaginació i creu porfidiosament que no es pot pensar sense el cos. Ha publicat Escrituras rumiantes. Cuerpo, exceso, animalidad (2022), així com ha participat en nombroses publicacions col·lectives, antologies, catàlegs o revistes. Forma part del Colectivo Ayllu.

linktr.ee/lucrcia_mc


blanca arias és artista-investigadora, mediadora i comissària. La seva pràctica es desenvolupa en l’àmbit de la imatge, des d’on fabula sobre possibles gestualitats i materialitats lesbofeministes. Forma part dels col·lectius Bestiari Queer (amb Víctor Ramírez Tur) i amor rumor (amb edu rubio), tots dos situats en la intersecció de l’art, la pedagogia i el pensament crític, i és també voluntària de l’arxiu Ca la Dona. Blandito blandito. ¿Qué le hacemos les feministas al arte? (Cielo Santo) és el seu primer llibre.

@archivohamaca
@flor.alibrti
@lucrecia_mc
@blanc4rias