El ardor

Amb Alberto Cortés

"El ardor" sembla un discurs on una ombra parla sobre la necessitat de convertir en immortals les comunitats outsiders, adolescents, velles, queers i els cossos al marge, fer-ne bandes de carrer que visquin el desig com un estat romàntic immortal, contra el consum ràpid , com a eina de destrucció de la societat afectivacapitalista. Somio amb una cremor que és el desig posat en crisi, no limitat a la pornografia, sinó a la possibilitat d'engendrar un estat gairebé sant, d'entusiasme etern. Somio ocupar els carrers amb passió. Hi ha alguna cosa incendiària en el discurs de la peça i molta poètica influenciada per les teories postanarquistes de Hakim Bey, la narrativa salvatge i queer de William Burroughs o Arthur Rimbaud i la idea de la immortalitat dels cosmistes russos (exigim al biopoder que faci immortals als desheretats, ja són vampirs). Des de l'escenari es mira de lluny el concepte de revolució, d'una manera que reflecteix l'òptica contemporània des de la qual mirem el canvi en la societat actual: com un romanticisme cinematogràfic impossible (estem encarnant Lo Romántico). Al final, el que semblava un discurs era un poema dedicat al carrer i als meus pares. I allò que semblava un monstre era un marica.

Soc l'Alberto Cortés. Em vaig formar com a director i dramaturg a Málaga, on també em vaig llicenciar en Història de l'Art. Em dedico a l'escena perquè, d'alguna manera, la detesto i en aquesta guerra trobo el meu lloc. El 2009 vaig començar el meu camí en aquest camp des de la direcció i la dramatúrgia bastarda i això s'ha anat transformant al llarg dels anys en un procés llarg cap a l'assalvatjament" des de la perifèria andalusa. Tot i la trobada amb diversos creadors que han format part de la meva formació i que en algun moment han influenciat la meva manera de mirar l'escena (Gabriela Carrizo, Rodrigo García, David Fernández, Patricia Caballero, etc.), la meva màxima inspiració segueix sent la meva xarxa d'amigues properes i creadores locals. El camí va anar a parar a col·locar-me sobre l'escenari en primera persona. Segueixo sostenint les ganes de continuar perquè tinc esperança en allò que no es pot anomenar, el que és intangible i humà. Desenvolupo les meves creacions, comparteixo inquietuds en forma de taller i acompanyo el treball d'altres creadores. Avui dia, desenvolupo la meva identitat sent creador, director, dramaturg, acompanyant, performer, docent, fill, tiet, amant, amic.

http://www.instagram.com/albertocortesruiz/ 

Foto: ©99páginas

El Ardor és una creació pensada i interpretada per Alberto Cortés

Text d'Alberto Cortés (amb referències a Hakim Bey, William Burroughs, Arthur Rimbaud, Boris Groys, Friedrich Nietzshe i El Libro de Job)

Il·luminació: Benito Jiménez

Música: Pablo Peña

Assistència corporal: Patricia Caballero

Vestuari: Gloria Trenado

Fotografia i vídeo: Manu Rosaleny i 99páginas

Agraïments: Rebeca Carrera, Rosa Romero, Bárbara Sánchez, Cris

Balboa, Cris Celada, Miguel Marín, Isaac Torres, Marco Michelângelo i Dianelis Diéguez

Amb el suport de: Graner, Junta de Andalucía, Graners de Creació, Universidad de Málaga, Ajuntament de Barcelona, Mercat de les Flors, Santa Mònica i CCCB

En col·laboració amb el Festival Sâlmon

Organitzat conjuntament per: Antic Teatre, La Caldera, Graner i La Poderosa