Abans

Xesca Salvà
Obra
Instal·lació sonora automatitzada, 2026

L’obra de Xesca Salvà, creada i produïda per a “L’assalt de la il·lusió”, funciona com a pòrtic a l’espai de fantasia en el qual se’ns introdueix. La instal·lació consisteix en un teló de teatre que és alhora un autòmat o, al revés, un autòmat que s’obre com un pòrtic al món de les il·lusions.

El teló i l’autòmat comparteixen aquest espai infantil de posada en suspens que ràpidament es difumina quan ens fem grans: l’espai de la pura il·lusió, la innocència imprescindible per sostenir les creences que després ens acompanyaran al llarg de la vida definint el nostre món. Travessar el teló —i també la màquina— és, doncs, travessar un llindar i introduir-se en un món de fantasia construït mitjançant la il·lusió.

A més, la instal·lació de Xesca Salvà compleix una funció important per iniciar l’exposició, ja que força el públic a començar el recorregut de l’exposició en grup. La funció d’espera marca un ritme que serà important per al recorregut, i prioritzar la visita grupal a la individual defineix també una experiència concreta de visita.


Crèdits


Música i edició d’àudio: 
Odil Bright
Motorització: Pascualin Estructures
Suport a l’automatització: Marc Villanueva
Àudio a partir de converses amb el curador i les artistes de l’exposició.

Xesca Salvà


Xesca Salvà viu i treballa a Barcelona. Des del 2010 treballa com a escenògrafa en projectes de teatre, dansa i exposicions, i també com a creadora de peces visuals i escèniques com Cases (IF Barcelona, 2018), Frank (Teatre Lliure, 2021), Un cos incoherent (Santa Mònica, 2022) o Understory (Teatre Lliure, 2022), peces que investiguen sobre la intimitat, el joc i els límits del que és viu i del que no és viu.

@xescasalvacerda
 

L'assalt de la il·lusió

Una exposició sobre art, il·lusió, engany i poder. Amb una vintena d’artistes locals i internacionals, proposa un recorregut crític per diverses tècniques artístiques que ens han construït el desig i el sentit de la realitat. En l’era dels deep fakes i la intel·ligència artificial, pot l'art ajudar-nos a desvelar aquests dispositius de manipulació?