Canto XVIII: fabricación de armas

La resplendor del foc pujant cap al cel pot ser una crida de solidaritat en temps de perill, un senyal perquè qui estigui lluny ens vegi. L’aire, en els enfrontaments, ha estat i continua sent l’escenari on es despleguen tàctiques diferents, encara que no sempre vinculades a la recerca d’ajuda. El desplegament de cortines de fum, les alteracions de l’atmosfera o l’ús de gasos nerviosos són tècniques militars inventades per a l’atordiment o l’eliminació de l’altre.

Aquest projecte pren com a punt de partida el cant XVIII de la Ilíada, un dels primers relats en què es detalla la fabricació d’una arma —l’escut d’Aquil·les per part d’Hefest, déu de la forja—, per rastrejar històries verídiques d’invencions tècniques, militars i de control poblacional associades a la confusió, la fascinació dels sentits i les al·lucinacions visuals. Les circularitats i els salts el·líptics d’aquestes històries convergeixen en un nou escut o superfície defensiva que actua en un sentit doble: revela les tècniques de confusió que ens envolten, mentre protegeix les nostres estratègies de resposta de l’amenaça de la transparència.

Crèdits

Producció: CeGe Global

Antonio Gagliano i Verónica Lahitte

Antonio Gagliano i Verónica Lahitte viuen i treballen a Barcelona. 

Gagliano és un artista i investigador nascut a Córdoba (Argentina). Format en pràctiques editorials i diagramàtiques, les seves obres es despleguen en llargs processos de treball en què mobilitza relats i registres per reorganitzar-los de maneres disruptives. Les seves exposicions recents inclouen “Fabular paisatges” (Palau Victòria Eugènia, 2025) o “[contra]panorama” (MACBA, 2024). És autor d’Estado de la técnica (V_____erlag für Handbücher, 2019) i El espíritu del siglo xx (Álbum, 2014). Va treballar durant una dècada com a editor de Ràdio Web MACBA, i des de començaments del 2020 és responsable de programes de recerca a Hangar, centre de producció i investigació artística.

linktr.ee/_antoniogagliano

Lahitte és una artista i investigadora nascuda a Buenos Aires. En la producció de projectes híbrids, assaja reescriptures i reconstruccions que intenten desmitificar els llenguatges moderns de dominació. Ha participat en exposicions com ara “Fabular paisatges” (Palau Victòria Eugènia, 2025), “[contra]panorama” (MACBA, 2024) o “La tradició que ens travessa” (Santa Mònica, 2022). És autora de De la diferencia entre lo temporal y lo eterno (V_____erlag für Handbücher, 2018) i va contribuir a Lo demás, se desea. Montajes (Funes Editora, 2023). Va ser membre del Gremi d’Edició a Les Mòniques (2023-2024 i 2024-2025) i, des del 2019, integra l’equip editorial de Ràdio Web MACBA.

www.veronicalahitte.net