Fer-ho sentir com un accident

                    “Contemporani és aquell qui rep en plena cara el feix de tenebra que prové del seu temps.” —Giorgio Agamben 

Mitjançant un mecanisme tècnic de commutació entre l’ocultació i la revelació, la instal·lació parteix de la idea de accident, entès com allò que interromp un flux “normal” de funcionament.

Enmig de l’aparell que construeix una escena, mentre els llums romanen encesos emetent breus fogonades, diversos reflectors, difusors i pantalles de projecció es presenten com a elements capaços de rebre, difuminar, dispersar o fer rebotar la llum. 

No obstant això, quan la il·luminació s’apaga completament, apareixen missatges invisibles traçats amb pintura fotoluminescent, carregada prèviament amb la llum. Aquests textos emergeixen sobre els diferents elements de l’escena i es revelen com aforismes o interrogants que interpel·len l’espectador sobre la contradicció de la societat contemporània, de la cultura i d’un món mediatitzat per la il·lusió entre el que és visible i el que no ho és.

Les reflexions que articulen l’obra es nodreixen del pensament crític contemporani, del moviment situacionista i de les manifestacions al voltant de la societat de consum, així com de la desconfiança envers la institució i l’autoritarisme. Alhora, incorpora consideracions personals del mateix autor, inscrites en aquesta mateixa línia de qüestionament, en què l’obra es converteix en un espai de resistència poètica i crítica davant dels mecanismes de control i aparença que configuren l’experiència moderna. 

Crèdits

Un agraïment especial a Maíra das Neves, Paula Bruna, Marla Jacarilla, Silvia Renda, Rosa Lendínez, Calzxn Roto, Caro Durian, Vatiu Nicolás Koralsky, Juan Francisco Segura i Dennise Valeria Céspedes Marambio, pel seu suport i aportacions.

Un agraïment a la Sala Beckett per l’aportació de material i a les entitats següents per la seva implicació en el procés: CCCB, Fundació Joan Miró i La Capella. 

Juan Antonio Cerezuela

Juan Antonio Cerezuela (Cartagena, 1982) és artista visual, doctor en Arts Visuals i Intermèdia (2014) i llicenciat en Belles Arts (2005). El seu treball troba en la ruïna, el foc i la llum algunes de les vies d’exploració principals a través de diverses associacions metafòriques de formes d’opressió o de dissidència.

El seu treball ha estat exposat en centres com el Castell de Montjuïc, el Born CCM, el Santa Mònica, el Fabra i Coats o el MAC Gas Natural Fenosa. Algunes de les seves exposicions individuals han tingut lloc al Centro Párraga (Múrcia), el Center 424 (Belgrad), Espronceda (Barcelona), 13ESPACIOarte (Sevilla), la Fundació Gabarrón (Múrcia) i el CEART (Madrid). Va rebre la beca de producció de l’ICA de la Regió de Múrcia (2021), la beca de recerca i experimentació La Escocesa (2020) i la beca Exchange de Homesession (2022).

Recentment ha rebut el Premi Alfonso X de la Regió de Múrcia en la modalitat d’art dels nous mitjans (2025). Va obtenir el primer Premi Juan Gil-Albert de l’IAC (2024), el primer premi d’Art Emergent de Sabadell (2017) i el primer premi a la XXXI Mostra d’Art Jove a La Rioja (2015). També va ser finalista de la Biennal de Mislata Miquel Navarro (2023) i de l’Ashurst Emerging Artist Prize (Londres, 2019).

Ha estat artista resident a La Escocesa i a Fabra i Coats.

www.juanantoniocerezuela.com