Acomiadem els processos de les Mòniques 25-26

Un cop més s’acaba el curs i, amb ell, el procés d’investigació de les Mòniques 25-26. Després d’un any intens, i mentre tanquem els prototips que han sorgit al llarg del trajecte, compartim un tast d’algunes de les coses que han passat durant l’any: moments de recerca, proves, laboratoris, trobades i metodologies que han anat donant forma al projecte:

 

Gremi de comunicació 

Aquest any, des del gremi de comunicació, hem treballat col·lectivament en el desenvolupament del prototip El jardí de la memòria, una eina de mediació que parteix del conserto jongueiro, una metodologia de reparació d’imatges pensada per hackejar l’imaginari col·lectiu. Ha estat un any de preguntes, d’assaig i error, i sobretot d’aprendre a dialogar amb les imatges que ja governen la mirada pública.

El punt de partida ha estat reconèixer que les institucions de síntesi hegemòniques —les postals turístiques, els monuments, les icones que simplifiquen la ciutat— funcionen com monocultures visuals. A Barcelona, la postal continua sent un repertori d’esglésies i façanes buides; a Rio de Janeiro, el “Cristo Redentor” esborra la favela i la negritud. Aquest any hem analitzat com aquestes imatges operen, què silencien i quines ficcions sostenen.

Davant d’això, el nostre objectiu no ha estat destruir-les, sinó reparar-les. Hem treballat amb l’arxiu dissident —cossos negres, trans, gitanos, matriarques del jongo, flamencs fugititus, la festa— per demostrar que aquestes presències no són anomalies, sinó estructures vives dels territoris que habitem. En retallar i inserir aquests cossos en les postals oficials, hem comprovat que la paleta encaixa: la ciutat real assalta la postal, i sembla que la fotografia sempre ha estat així.

Aquest procés ens ha permès obrir un diàleg entre hegemonia i dissidència, i preguntar-nos qui decideix què mereix ser recordat i sota quins termes. El jardí de la memòria ha crescut com un espai d’autoliberació, on la memòria deixa de ser un cementiri i es converteix en una tecnologia de vida. Hem buscat maneres de desmuntar la nostàlgia extractivista del turisme sense reproduir l’aniquilació, proposant un model replicable de disputa narrativa i coexistència radical.

 

Gremi d'espais

Dos dels moments que millor van revelar la recerca van ser el taller amb Arquiniñxs i la col·laboració amb el Gremi de Gastronomia. Més que presentar el prototip com un artefacte acabat, el vam entendre com una ecologia desplegable de mobiliari gris, prenent com a referència el concepte de literatura grisa, que circula fora dels circuits convencionals de publicació tot constituint una forma fonamental de producció de coneixement. El terme descriu fragments arquitectònics que, de manera similar, desborden les categories establertes entre mobiliari, arquitectura i infraestructura pública. El seu significat roman deliberadament obert fins que és activat mitjançant l'ús col·lectiu. Amb Arquiniñxs, els infants van desplegar, desplaçar i recompondre aquests fragments a través del dibuix, el joc i la construcció, transformant-los en situacions més que no pas en funcions predeterminades. Juntament amb el Gremi de Gastronomia, els mateixos fragments es van convertir en una infraestructura per a la cuina col·lectiva al voltant del forn solar, ampliant el prototip cap a un espai d'hospitalitat, cura i trobada.  

Aquestes activacions van demostrar que la desplegabilitat no és només una qüestió de mobilitat o modularitat, sinó de mantenir l'espai obert a una negociació contínua. En lloc d'adaptar les persones a un disseny fix, el prototip s'adaptava als imaginaris, les relacions i les formes d'habitar que emergien al seu voltant. En aquest sentit, funciona menys com un objecte que com una partitura espacial: un marc inacabat a través del qual diferents cossos, pràctiques i formes de cura componen contínuament noves maneres d'habitar l'espai.

 

Gremi d'educació

Des el gremi d'educació 2025-26 hem treballat entorn les interseccions entre art i educació, investigant la relació entre metodologies derivades de les teories somàtiques, observant el què es relaciona amb l'inconscient pedagògic. 

Com a resultat d’aquest procés, hem prototipat el dispositiu “La escuelita de los saberes nòmadas”.

[L E S N] és un “arxiu viu”, conté QUADERNS i FITXES on es recullen les activacions del procés de recerca del Gremi d'educació de Les Mòniques 2025-26 

[L E S N] està dissenyat per a poder viatjar, i pensat com un recurs per a compartir processos, preguntes i experiències, amb la voluntat de dialogar, contaminar, i inspirar pràctiques educatives-artístiques. Es concep com un dispositiu nòmada obert, i pretén ser una eina d'exploració dels sabers no hegemònics, a través de tres (3) territoris pedagògics: el trans generacionals, el inter-espècie i el de l'inconscient educatiu. 

Els tres territoris funcionen junts. Són un diàleg entre les generacions, amb les ancestres, amb les espècies amb les quals compartim els territoris que habitem, i amb els nostres propis teixits i territoris corporals.  

Podem construir entre totis “La escuelita de los saberes nòmadas”? 

[L E S N] inclou un RECEPTARI per a incentivar el diàleg amb institucions, entitats, col·lectius, i motivar-les en la cocreació de metodologies didàctiques, que permetin generar un acostament més creatiu i crític al fet educatiu. 

El somni de [L E S N] és recollir les experiències, i així sentir -en el present- que construïm les memòries d'una futura generació d'éssers humans que pugui conviure amb i en la diversitat. 

 

Gremi de digitalització

En l’últim mes hem depurat les primeres funcionalitats del prototip perquè sigui una xarxa social autosuficient i sostenible, al marge de la lògica de les grans plataformes. Explorem un model sense servidor extern: les imatges pujades es descarreguen directament en cada dispositiu connectat, sense emmagatzemar un feed persistent. Això elimina la dependència de servidors centralitzats i reforça la sobirania de les dades. Actualment, disposem d’una Raspberry Pi que actuarà com a servidor local.

Paral·lelament, explorem de manera creativa la implementació d’un scroll analògic a través d’una impressora tèrmica; n’hem obert el codi per utilitzar-la sense l’aplicació predeterminada i imprimir directament el material pujat al Kiosc digital.

Recollim les conclusions del primer laboratori de prototipatge col·lectiu: dinàmiques sobre contingut, connexions, usos, filtratge, propietat i perfils d’usuàries, així com els termes i condicions d’ús col·lectius per avançar amb el desenvolupament. El codi és públic sota llicència Creative Commons 3.0 per garantir la transparència i la replicabilitat.

Ben aviat aquest prototips i la resta que s'han desenvolupat en el curs podran consultar-se a mode de recepta a la web del Santa Mònica.