Situació 10. Pastís de maduixa

Amb la participació de:

Andrea Colamedici (Roma, 1987) filòsof, escriptor i editor italià. És cofundador de l’editorial Tlon, dedicada a la divulgació del pensament filosòfic contemporani, i és una de les figures més destacades de la filosofia en l’espai públic a Itàlia. Ha escrit assaigs i obres que combinen filosofia, mitologia i reflexió sobre la identitat, la tecnologia i el sentit de la vida en l’era digital. També participa en conferències, podcasts i projectes culturals per acostar la filosofia a un públic ampli. 

Frédéric Lordon (França, 1962) economista i filòsof francès, director de recerca del CNRS al Centre Européen de Sociologie et de Science Politique de París, és professor a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales i col·laborador habitual de Le Monde diplomatique.

Andrea Soto Calderón, doctora en Filosofia, professora d’Estètica i Teoria de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat les seves investigacions a Valparaíso, Barcelona, Lisboa i París. A més de la seva activitat docent, duu a terme un projecte de recerca artística en relació amb els funcionaments de les imatges a La Virreina Centre de la Imatge, a Barcelona. Les seves línies de recerca se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la recerca artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, així com en la relació entre l’estètica i la política.

Adriana Murad Konings (Madrid, 1997) doctora en Literatura per la Universitat de York. Es va graduar en Literatura General i Comparada a la Universitat Complutense de Madrid, va cursar un màster en Estudis Literaris a Goldsmiths i un altre en Narrativa a l’Escola d’Escriptors. Ha estat una de les traductores de la poesia reunida de Hilda Doolittle. Com a escriptora, va debutar amb Los días leves (Binomio, 2023), novel·la finalista tant del Premi Herralde de Novel·la (2020) com del Premi Nadal (2023). La seva segona novel·la, Los idólatras y todos los que aman, també va formar part de la selecció final del Premi Herralde de Novel·la el 2023.

Marta Echaves (Madrid,1990) va estudiar Filosofia i es va especialitzar al Programa d'Estudis Independents del MACBA. Coordinadora d'activitats de l'editorial Caja Negra, investiga, escriu i és programadora cultural. Ha escrit per a catàlegs i llibres d'artistes, comissariat exposicions i format part de jurats i processos d'acompanyament en residències de creació.

Jacqueline Rose (Londres, 1949) és una professora i crítica cultural britànica, especialista en feminisme, psicoanàlisi, literatura i qüestions polítiques contemporànies. És co‑directora del Birkbeck Institute for the Humanities de la Universitat de Londres i ha publicat nombrosos llibres i assaigs que aborden temes com el llenguatge, la maternitat, la literatura i el conflicte israelià‑palestí. Col·labora habitualment a The London Review of Books i és membre de la British Academy.

Françoise Vergès (París, 1952) és historiadora i politòloga francesa especialitzada en estudis postcolonials i feminisme descolonial. La seva recerca tracta la història de l’esclavitud, la descolonització i la memòria colonial. Ha publicat nombrosos llibres i articles i ha estat presidenta del Comitè per a la Memòria i la Història de l’Esclavitud a França.

Jorge Volpi (Ciutat de Mèxic, 1968) és un escriptor, assagista i acadèmic mexicà. Va estudiar Dret i Lletres, i es va doctorar en Filologia Hispànica a la Universitat de Salamanca. És un dels fundadors del Moviment del Crack, que va impulsar una renovació de la narrativa mexicana allunyant-se del realisme tradicional. Va assolir reconeixement internacional amb la novel·la En busca de Klingsor (1999), seguida d’obres com El fin de la locura i No será la Tierra. La seva obra combina literatura, ciència, història i reflexió política, i ha estat guardonada amb diversos premis literaris.

Programa coordinat per: 

Enric Puig Punyet, doctor en filosofia, escriptor i curador. Actualment és director del centre d'arts Santa Mònica, i anteriorment ho va ser de La Escocesa, també a Barcelona. Ha col·laborat en mitjans com Le Monde Diplomatique, La Maleta de Portbou o El Periódico de Catalunya, i és autor, entre altres, dels llibres La cultura del ranking (Bellaterra, 2015), La gran adicción (Arpa, 2016), El dorado. Una historia crítica de internet (Clave intelectual, 2017) i Los cuerpos rotos (Clave intelectual, 2020). També és autor, amb Yves Charles Zarka, de“La Tierra no nos pertenece. Repensar el territorio y la nación (NED, 2017), i del llibre col·lectiu Instantània d’una nova institució (Galàxia Gutenberg, 2024) sobre noves institucionalitats.

Aquest curs va dirigit a qualsevol persona que, com a productora o teòrica de la cultura, tingui el desig d’aprofundir en qüestions crítiques que d’alguna manera posen en dubte els fonaments d’allò que entenem per cultura, i dels efectes que les instàncies de poder que porten inscrites tenen per la societat; i que desitgi formar part d’un grup de treball per imaginar col·lectivament possibles desviacions respecte a aquesta realitat.

Tot i que el curs, pel lloc des del qual es pensa i s’activa, se centrarà molt especialment en l’anàlisi de l’aparell “museu” i, d’una forma més general, “institució cultural”, les sessions es proposen molt activament també per a persones la pràctica de les quals se centri en alguns dels altres aparells culturals de la modernitat europea, com el teatre, la literatura, la fotografia o la cinematografia. El pensament col·lectiu del grup es beneficiarà d’aquesta mirada múltiple, i per això el procés de selecció tindrà especialment en compte la diversitat de procedències de les persones participants.

Grup màxim de 12 persones amb procés de selecció.