Situació 10. Pastís de maduixa

(crear) Situacions: art i pensament participatius. Programa d'aprenentatge i recerca col·lectives
(crear) Situacions
Del 9 d’abril al 17 de setembre de 2026

Preinscripció: fins al 5 de febrer de 2026

(crear) Situacions: art i pensament participatius

Com sé que el que més desitjo és un pastís de maduixa? Això és del que la fantasia m'informa - Slavoj Žižek

Aquesta desena edició de (crear) Situacions: art i pensament participatius obre un espai on fabricar col·lectivament un dispositiu crític des d'on analitzar l’efecte il·lusori de diversos aparells culturals de la modernitat europea. L'efecte és el de reconfigurar profundament el nostre desig i allò que en la nostra vida entenem com a realitat. L’aparell que el provoca és el que configura tècnicament allò que apareix davant els nostres sentits d’una manera determinada.

El curs parteix de l’anàlisi crítica que teòriques feministes com Laura Mulvey Teresa de Lauretis van desenvolupar a partir dels anys 70 sobre un d’aquests aparells: el cinema. Aquestes autores van denunciar com diverses tècniques, en absolut neutres, alineades per una mateixa causa i d’acord amb un mateix nucli ideològic, construeixen un règim de representació que normalitza el sistema heteropatriarcal i emmotlla la nostra percepció de la realitat, el nostre desig i les nostres identitats a aquest sistema.

Partint d’aquestes i altres anàlisis, el curs proposa que poden extrapolar-se a altres aparells —des de la perspectiva a la intel·ligència artificial, fixant-se molt especialment en el museu com a forjador d’il·lusió— que funcionen com a vehicles de moltes altres ideologies que, sumades a l'heteropatriarcat, estan en la base del projecte de la modernitat europea: el colonialisme, l’extractivisme, la construcció de classe i, per descomptat, el capitalisme.

És possible reapropiar-nos d’aquestes dinàmiques de construcció de la il·lusió? És possible comprendre les entranyes d’aquests aparells per a portar a la pràctica estratègies de hackeig que redrecin els efectes que provoquen? O, al contrari, l’única sortida és desprendre’ns d’ells i construir un sistema alternatiu d’aparells culturals? Aquestes són algunes de les preguntes que sobrevolaran al llarg de diverses sessions d’aquesta edició de (crear) Situacions, en les que es parlarà de les interioritats de l'exposició L’assalt de la il·lusió (18.03.–27.09.2026) des del punt de vista curatorial, es treballarà al voltant de textos i es complementarà amb converses amb autor/es com Andrea Colamedici, Frédéric Lordon, Andrea Soto Calderón, Adriana Murad Konings, Marta Echaves, Jacqueline Rose, Françoise Vergés, Jorge Volpi, entre d’altres.

Programa

Amb la participació de:

Andrea Colamedici
(Roma, 1987) filòsof, escriptor i editor italià. És cofundador de l’editorial Tlon, dedicada a la divulgació del pensament filosòfic contemporani, i és una de les figures més destacades de la filosofia en l’espai públic a Itàlia. Ha escrit assaigs i obres que combinen filosofia, mitologia i reflexió sobre la identitat, la tecnologia i el sentit de la vida en l’era digital. També participa en conferències, podcasts i projectes culturals per acostar la filosofia a un públic ampli. 

Frédéric Lordon (França, 1962) economista i filòsof francès, director de recerca del CNRS al Centre Européen de Sociologie et de Science Politique de París, és professor a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales i col·laborador habitual de Le Monde diplomatique.

Andrea Soto Calderón, doctora en Filosofia, professora d’Estètica i Teoria de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat les seves investigacions a Valparaíso, Barcelona, Lisboa i París. A més de la seva activitat docent, duu a terme un projecte de recerca artística en relació amb els funcionaments de les imatges a La Virreina Centre de la Imatge, a Barcelona. Les seves línies de recerca se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la recerca artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, així com en la relació entre l’estètica i la política.

Adriana Murad Konings (Madrid, 1997) doctora en Literatura per la Universitat de York. Es va graduar en Literatura General i Comparada a la Universitat Complutense de Madrid, va cursar un màster en Estudis Literaris a Goldsmiths i un altre en Narrativa a l’Escola d’Escriptors. Ha estat una de les traductores de la poesia reunida de Hilda Doolittle. Com a escriptora, va debutar amb Los días leves (Binomio, 2023), novel·la finalista tant del Premi Herralde de Novel·la (2020) com del Premi Nadal (2023). La seva segona novel·la, Los idólatras y todos los que aman, també va formar part de la selecció final del Premi Herralde de Novel·la el 2023.

Marta Echaves (Madrid,1990) va estudiar Filosofia i es va especialitzar al Programa d'Estudis Independents del MACBA. Coordinadora d'activitats de l'editorial Caja Negra, investiga, escriu i és programadora cultural. Ha escrit per a catàlegs i llibres d'artistes, comissariat exposicions i format part de jurats i processos d'acompanyament en residències de creació.

Jacqueline Rose (Londres, 1949) és una professora i crítica cultural britànica, especialista en feminisme, psicoanàlisi, literatura i qüestions polítiques contemporànies. És co‑directora del Birkbeck Institute for the Humanities de la Universitat de Londres i ha publicat nombrosos llibres i assaigs que aborden temes com el llenguatge, la maternitat, la literatura i el conflicte israelià‑palestí. Col·labora habitualment a The London Review of Books i és membre de la British Academy.

Françoise Vergès (París, 1952) és historiadora i politòloga francesa especialitzada en estudis postcolonials i feminisme descolonial. La seva recerca tracta la història de l’esclavitud, la descolonització i la memòria colonial. Ha publicat nombrosos llibres i articles i ha estat presidenta del Comitè per a la Memòria i la Història de l’Esclavitud a França.

Jorge Volpi (Ciutat de Mèxic, 1968) és un escriptor, assagista i acadèmic mexicà. Va estudiar Dret i Lletres, i es va doctorar en Filologia Hispànica a la Universitat de Salamanca. És un dels fundadors del Moviment del Crack, que va impulsar una renovació de la narrativa mexicana allunyant-se del realisme tradicional. Va assolir reconeixement internacional amb la novel·la En busca de Klingsor (1999), seguida d’obres com El fin de la locura i No será la Tierra. La seva obra combina literatura, ciència, història i reflexió política, i ha estat guardonada amb diversos premis literaris.

Programa coordinat per: 

Enric Puig Punyet,
doctor en filosofia, escriptor i curador. Actualment és director del centre d'arts Santa Mònica, i anteriorment ho va ser de La Escocesa, també a Barcelona. Ha col·laborat en mitjans com Le Monde Diplomatique, La Maleta de Portbou o El Periódico de Catalunya, i és autor, entre altres, dels llibres La cultura del ranking (Bellaterra, 2015), La gran adicción (Arpa, 2016), El dorado. Una historia crítica de internet (Clave intelectual, 2017) i Los cuerpos rotos (Clave intelectual, 2020). També és autor, amb Yves Charles Zarka, de“La Tierra no nos pertenece. Repensar el territorio y la nación (NED, 2017), i del llibre col·lectiu Instantània d’una nova institució (Galàxia Gutenberg, 2024) sobre noves institucionalitats.

A qui s'adreça?

Aquest curs va dirigit a qualsevol persona que, com a productora o teòrica de la cultura, tingui el desig d’aprofundir en qüestions crítiques que d’alguna manera posen en dubte els fonaments d’allò que entenem per cultura, i dels efectes que les instàncies de poder que porten inscrites tenen per la societat; i que desitgi formar part d’un grup de treball per imaginar col·lectivament possibles desviacions respecte a aquesta realitat.

Tot i que el curs, pel lloc des del qual es pensa i s’activa, se centrarà molt especialment en l’anàlisi de l’aparell “museu” i, d’una forma més general, “institució cultural”, les sessions es proposen molt activament també per a persones la pràctica de les quals se centri en alguns dels altres aparells culturals de la modernitat europea, com el teatre, la literatura, la fotografia o la cinematografia. El pensament col·lectiu del grup es beneficiarà d’aquesta mirada múltiple, i per això el procés de selecció tindrà especialment en compte la diversitat de procedències de les persones participants.

Grup màxim de 12 persones amb procés de selecció.

Informació general

Del 9 d’abril al 17 de setembre de 2026 (13 sessions)

Dijous, de 16:30 h a 20:15 h (49 hores lectives)

Dates de les sessions:

9 d’abril

16 d’abril

30 d’abril

7 de maig

14 de maig

21 de maig

28 de maig

4 de juny

11 de juny

18 de juny

2 de juliol

10 de setembre

17 de setembre (última sessió)  

HORARI

Català, castellà, anglès, francès i italià.

Si alguna de les persones participants no entén l’idioma de la sessió, es proporcionarà traducció simultània o consecutiva segons les necessitats, per assegurar que tothom pugui seguir els continguts.

IDIOMES

Presencial

MODALITAT

Santa Mònica

LLOC

147 € – General

98 € – Estudiants, persones en situació d’atur, persones amb una discapacitat legalment reconeguda, títol de família nombrosa o monoparental, menors de 30 anys, majors de 65 anys i titulars del carnet de la xarxa de biblioteques públiques.

PREU

Per sol·licitar la inscripció cal emplenar el formulari de preinscripció. Grup màxim de 12 persones amb procés de selecció. Un cop finalitzat el termini de preinscripció totes les persones preinscrites rebran un correu electrònic en què se’ls comunicarà si estan acceptades, no acceptades o en llista d’espera.

Les persones que hagin estat admeses caldrà que efectuïn el pagament de la reserva de plaça i aportin l’acreditació necessària per al descompte.

Període de preinscripció: del 13.01.2026 al 05.02.2026.

INSCRIPCIONS

Per a qualsevol dubte o més informació podeu escriure a santamonica@gencat.cat

(crear) Situacions: art i pensament participatius

Cada quatre mesos, el centre d’arts Santa Mònica desenvolupa un cicle expositiu mitjançant processos de creació col·lectius. Aquests processos estan impulsats per una pràctica curatorial propera i radical, entesa com una forma d’acompanyament i d’atenció. Mitjançant aquest exercici de desjerarquia institucional, el nou Santa Mònica abraça metodologies que fomenten situacions diverses de participació horitzontal.

En aquesta mateixa línia, (crear) Situacions ofereix un context d’aprenentatge i recerca col·lectives que analitza des de l’interior els cicles expositius i els seus processos de creació i, al seu torn, genera noves situacions per aproximar-s'hi. Una eina pensada per a comprendre i impregnar-se d’aquestes metodologies des de les seves entranyes.

Amb aquest programa, el Santa Mònica obre les portes a persones interessades en les pràctiques artístiques i en la configuració d’aquests processos expositius, des de la cocreació conjunta i situada amb curadores, artistes i altres agents implicats. Es proposa interpretar i reactivar situacions diverses dins del dispositiu expositiu.

El títol (crear) Situacions s’inspira en plantejaments que desplacen el model que estableix un joc entre “autor, obra i públic”, heretat de la modernitat i encara molt present en els nostres imaginaris compartits. Així, el caràcter d’implicació col·lectiva no només impregna cadascun dels cicles expositius del Santa Mònica, sinó que també vol ser  vehicle d’aquest programa, amb l’objectiu d’activar el pensament i la investigació artístiques des d’una construcció comuna i compromesa amb la nostra realitat present. És per això que el programa vol desbordar també el Santa Mònica tot establint connexions amb altres propostes culturals de la ciutat de Barcelona.