Situació 11. Brain rot militar

Amb la participació de:

Shona Illingworth
És una artista danesoescocesa establerta a Londres, Regne Unit. Basant-se en les seves investigacions a llarg termini sobre els processos dinàmics de la memòria, l’amnèsia i l’esborrament cultural, la seva obra examina l’impacte devastador de les accelerades transformacions militars, industrials i ambientals de l’espai aeri i de l’espai exterior, així com les seves implicacions per als drets humans. És cofundadora de l’Airspace Tribunal juntament amb l’advocat especialitzat en drets humans Nick Grief. 
Entre les exposicions individuals recents de la seva obra destaquen Topologies of Air al Cukrarna de Ljubljana (2025); Les Abattoirs, Musée – Frac Occitanie, a Tolosa (2022-23); el Bahrain National Museum de Manama (2022), i The Power Plant de Toronto (2022). Illingworth va rebre la Stanley Picker Fellowship i va ser finalista del Jarman Award (2016). 
És professora d’Art, Cinema i Mitjans de Comunicació a la Universitat de Kent i actualment és investigadora associada de l’Imperial War Museum, artista resident de la xarxa UKRI Polarities Network i forma part dels comitès editorials internacionals de Digital War i Memory, Mind and Media.
Topologies of Air – Shona Illingworth, editat per A. Downey, va ser publicat per Sternberg Press i The Power Plant l’any 2022. 

Tatiana Bazzichelli
Tatiana Bazzichelli és la fundadora i directora de Disruption Network Lab, una organització sense ànim de lucre amb seu a Berlín que explora la intersecció entre política, tecnologia i societat (https://www.disruptionlab.org/). El seu treball se centra en la denúncia d’irregularitats (whistleblowing), la cultura de xarxes, l’art i l’activisme. 
Des del setembre de 2023, dirigeix el Disruption Network Institute, un nou centre dedicat a la investigació i a l’estudi empíric de l’impacte de la intel·ligència artificial en les noves tecnologies de guerra, les armes automatitzades i la guerra en xarxa (https://disruption.institute). 
Va obtenir el doctorat (Ph.D.) en Estudis de la Informació i els Mitjans de Comunicació a la Facultat d’Arts de la Universitat d’Aarhus l’any 2011. És autora dels llibres Whistleblowing for Change (2021), Networked Disruption (2013), Disrupting Business (2013) i Networking (2006). 
Durant tres anys, fins al 2014, va ser comissària del festival d’art i cultura digital transmediale de Berlín, on va desenvolupar el programa anual “reSource transmedial culture Berlin” i va comissariar diversos esdeveniments. 

Noura Tafeche
Artista visual, onomaturga i investigadora independent, la seva pràctica transita entre els mètodes d’arxiu, els processos de laboratori, el vídeo, la instal·lació, els neologismes i el dibuix. 
Es va graduar en Art dels Nous Mitjans a l’Acadèmia de Belles Arts de Brera, amb una especial atenció a la net.art; tanmateix, la seva experiència més formativa ha estat el festival The Influencers de Barcelona. 
La seva recerca explora la cultura visual i els seus encreuaments tecnopolítics, amb una atenció especial al militarisme digital, les estètiques en línia, les hipernínxols d’internet i les cultures memètiques no angloparlants. 
També examina l’ús de les imatges sintètiques en les estratègies de neopropaganda institucional. 
El seu projecte de recerca The Politics of Rendering va rebre l’ajut Italian Council 2025-2026 del Ministeri de Cultura d’Itàlia. 
Ha exposat, impartit conferències i dirigit laboratoris a Aksioma (Ljubljana), Medialab Matadero (Madrid), transmediale (Berlín), Disruption Network Lab (Berlín), Fotomuseum Winterthur (Winterthur), Impakt (Utrecht), Foto Colectania (Barcelona), C/O Berlin (Berlín), Design Museum (Hèlsinki), Tainan Art Museum (Tainan), Tomorrow Maybe (Hong Kong), TheWrong Biennale (internet), Aarhus Kunsthal (Aarhus), Triennale Milano (Milà), Pirelli Hangar Bicocca (Milà), Mattatoio (Roma), Dutch Art Institute (Arnhem), Institute of Network Cultures (Amsterdam) i el Centre de Representació de la Unió Europea (Al-Quds, Palestina). 

Flavia Dzodan
És una artista i investigadora argentina establerta a Amsterdam. És professora i directora del grup de recerca Algorithmic Cultures a la Gerrit Rietveld Academie i el Sandberg Instituut. La seva pràctica abasta el so, la imatge en moviment, la performance computacional i la publicació, i examina com els sistemes algorítmics i les infraestructures colonials organitzen la percepció, l’afecte, la memòria i la violència. 
El seu treball recent s’articula al voltant de The Conductive Desert, un projecte de recerca i performance sobre desertificació, arxiu, extracció i latència infraestructural. Recentment, ha presentat la seva obra a Sonic Acts, V2_ Lab for the Unstable Media i Murmur. El 2026 va publicar Latent Mournings: Notes on Algorithmic Haunting a través del seu segell editorial, Transversal Media. 

Lisa Ling
Alertadora (whistleblower), exsergent tècnica del Programa de Vigilància amb Drons de la Força Aèria dels Estats Units, Estats Units Lisa Ling va començar la seva carrera militar a principis de la dècada de 1990 com a sanitària i infermera. Aviat va ser reconeguda per les seves habilitats en sistemes d’informació i va ser animada a incorporar-se a l’àmbit de les comunicacions de combat, on va participar en les operacions, el manteniment i la seguretat de les tecnologies de comunicació en xarxa. A mesura que l’estructura d’Intel·ligència, Vigilància i Reconeixement (ISR) es va anar expandint, va necessitar més personal per desenvolupar-la i operar-la. Per aquest motiu, el seu Esquadró de Comunicacions de Combat va ser integrat al Programa de Drons i traslladat a la Base Aèria de Beale. Durant la seva carrera militar va ser destinada a diversos indrets, entre els quals la seu del DCGS a la Joint Base Langley-Eustis, a Virgínia; una instal·lació de la Guàrdia Nacional Aèria a Kansas; i diverses missions a l’estranger. La Lisa va completar la seva darrera destinació en servei actiu a la Base Aèria de Beale, a Califòrnia. Després de deixar el servei militar, va viatjar a l’Afganistan per conèixer de primera mà els efectes de les operacions en què havia participat. És graduada en Història per la Universitat de Califòrnia a Berkeley (UC Berkeley). 

Erica Friscioni
Erica Friscioni (el seu cognom es pronuncia aproximadament: frish ee oh nee) ha estat col·laboradora principal de vcinfodocs.com durant tres anys i és una activista de llarga trajectòria establerta a Chicago. Anteriorment ha participat en iniciatives antiracistes, en l’activisme pels drets laborals i en la defensa dels drets humans contra les polítiques i pràctiques d’empresonament i control penal. 

Programa coordinat per: 

Joana Moll
És una artista i investigadora establerta entre Barcelona i Berlín. La seva obra explora de manera crítica com les narratives tecnocapitalistes afecten l’alfabetització de les màquines, els humans i els ecosistemes. Les seves principals línies de recerca inclouen la materialitat de les dades, la vigilància, les interfícies i la creixent militarització de la societat civil a través dels mitjans digitals. 
Ha presentat el seu treball en institucions, museus, universitats i festivals de renom internacional d’arreu del món, com la Biennal de Venècia, Art Basel, MAXXI, MMOMA, MACBA, Laboral, CCCB, ZKM, Bozar, el Museu d’Història Natural de Berlín, el Museu Austriac d’Arts Aplicades (MAK), Ars Electronica, HeK Basel, The Photographer’s Gallery, el Korean Cultural Foundation Center, el Chronus Art Center, la Universitat de Nova York (NYU), la Universitat de Georgetown, el Berkman Klein Center de la Universitat de Harvard, la Universitat Rutgers, la Universitat de Cambridge, la Goldsmiths University de Londres, la Universitat d’Illinois, la Universitat Concordia, la Universitat Autònoma de Barcelona, l’ETH de Zuric, l’École d’Art d’Aix-en-Provence, la British Computer Society, The New School, CPDP 2019, Transmediale, FILE i ISEA, entre moltes altres. 
La seva obra ha estat àmpliament difosa en mitjans internacionals com The New York Times, The Financial Times, Der Spiegel, National Geographic, Quartz, Wired, Vice, The New Inquiry, Netzpolitik, El Mundo, O Globo, La Repubblica, Fast Company, CBC, NBC o MIT Press. 
És cofundadora del grup de recerca Critical Interface Politics Research Group a HANGAR (Barcelona) i ha col·laborat amb organitzacions com la Fundació Mozilla i el Barcelona Supercomputing Center, una de les principals institucions europees de computació d’altes prestacions. Ha estat investigadora becada a la Fundació BBVA, fellow del Weizenbaum Institute i del Disruption Network Institute de Berlín, i investigadora artística resident al Critical Media Lab de la HGK de Basilea. 
Actualment és professora de Xarxes al Departament d’Art de la KHM de Colònia i professora convidada a l’Escola Elisava de Barcelona. 

Aquest curs va dirigit a qualsevol persona que, com a productora, facilitadora o teòrica de la cultura, l’educació o la tecnologia, tingui el desig d’aprofundir en qüestions crítiques que d’alguna manera posen en dubte els fonaments del dispositiu tecno-social, i dels efectes que les instàncies de poder que porten inscrites tenen sobre la societat, i que desitgi formar part d’un grup de treball per imaginar col·lectivament possibles desviacions respecte d’aquesta realitat.

Tot i que el curs, pel lloc des del qual es pensa i s’activa, se centrarà molt especialment en l’anàlisi de l’aparell tecno-social i les seves ramificacions polítiques, materials i culturals, les sessions es proposen molt activament també, de manera molt activa, per a persones la pràctica de les quals se centri en alguns dels altres aparells culturals de la modernitat europea, com ara el teatre, la literatura, la fotografia o la cinematografia. El pensament col·lectiu del grup es beneficiarà d’aquesta mirada múltiple i, per això, el procés de selecció tindrà especialment en compte la diversitat de procedències de les persones participants.

Grup màxim de 12 persones amb procés de selecció.