Què estàs cercant?
Potser busques…
Santa Mònica Ràdio presenta el pòdcast dels Dijous de veu i paraula, l’espai on l’oralitat i la paraula dita són les protagonistes. Recitals poètics, lectures, performances i propostes experimentals de creadors i creadores convidades els dijous, a les 19 h, a la Sala Bar del Santa Mònica.
Consulta les properes sessions en directe, o escolta les propostes anteriors a través de la XRCB, IVOOX i Spotify.
.png){kind=icon}
Per celebrar com cal el dia de la Poesia, Santa Mònica proposa un recital amb tres veus singulars de la poesia catalana actual. La seva obra ha estat reconeguda amb premis de llarga tradició i prestigi (entre d’altres: Calafell, premi Carles Riba 2023; Plantada, premi Rosa Leveroni 2021; Fiol, premi Rosselló-Pòrcel 2019) i les tres veus ofereixen una proposta d’alt compromís, que desafia i sacseja a través de la força de la paraula i d’imatges que sacsegen.
Com un joc partit trobadoresc, Vicenç Altaió llegirà i comentarà poemes inèdits del seu llibre Siisuuu, hrss, rseiss, uuus i Marçal Font recitarà poemes amb els conceptes de néixer, créixer i viure als intersticis com a horitzó.
Raquel Santanera i Oriol Sauleda són dos poetes nascuts als 90 que tenen els braços curts per poder boxejar amb déu. Ja els han fet trobar tantes vegades, i després d'haver ja envernissat d'humor els seus recitals a duo, que al final s'han dit: i si fem les coses diferents i ens barallem? I no és que vulguin ser provocadors, no volen likes ni pretenen fer cap happening, només que s'hostiaran amb versos i faran l'esforç de tenir la cara seriosa tota l'estona. Era massa cutre fer una broma d'agonal amb engonal, deixem-ho aquí.
Amb un recital de poesia sonora, Maria Sevilla i Laura López diran poemes sobre l’impuls i la por, el coratge i l’insomni ovípar, el vertigen i les inclinacions.
Quan les paraules es deformen i desfan a trossos, i et trobes just a la meitat d'una mar de residus d'escriptura i de so als quals escoltes atentament, sense arribar a descobrir res que albergui un sentit concret, llavors has entrat en aquest territori en el qual tant Cova com jo habitem.
Això són dos projectes artístics que s’estavellen entre ells i que es proposen, com a mínim, dues coses. D’una banda, convocar el violí, els pedals i la veu per fer-ne una barreja impertinent que no pensa abandonar la tendresa. D’altra banda, encaminar-se al post-rock, a la clàssica contemporània i a l’amor a la brega per tal de fugir de la repetició i del confort com qui fuig de la pesta.
Todo o que escribo convértese en realidade (Tot allò que escric es converteix en realitat) és un espectacle a mig camí entre el recital de poesia i el que en Galícia es coneix com a «contada», és a dir, el fet de compartir històries narrades al públic
