Sessió de Solstici

Visionament i audició d’imaginaris anònims, imprevistos i potser qüestionables, probablement incomptables i contradictoris, pertorbadors i somiadors. En primer lloc, es proposa una especulació sobre els estereotips que en temps d’emergència s’assumeixen com a innecessaris i fútils. En segon lloc, prenent com a punt de partida la noció de hiperacumulació com a possibilitat en certs imaginaris contemporanis, es traça una relació entre aquesta i la complexa intimitat de la imatge singular i manual. A Sessió de solstici es compilen una sèrie de derivacions acollidores, però inquietants, instants de difícil identificació que, com en un jeroglífic, promouen un esforç de raonament actiu, novament sobre intuïcions i moviments no confirmats, en un context que pretén desposseir-se de traïdors identificadors i d’associacions previstes.

En aquesta sessió prototip, només possible els dies anteriors al solstici d’hivern, es planteja una reflexió útil, des d’una perspectiva interpretativa i d’anàlisi guiada per un procés intuïtiu, sobre asimetries i desequilibris, balanços precaris i contradiccions útils aplicades a la construcció d’un imaginari que no pot quedar descrit en aquest text introductori.

Sessió de solstici enllaça amb Temps impossibles, inici del present cicle Temps Futurs.

Sessió de solstici és una continuació del procés d’estudi a l’Observatori de Vídeo No Identificat sobre la dissolució progressiva del caràcter essencial dels imaginaris contemporanis, de la seva integritat íntima com a mitjans eficaços per entendre i per obrir curiositats.

Sessió de solstici, 30 min, anònim, 2025.

Sessió de solstici és una seqüència composta d’imatges en moviment lent i sons d’ambient manual. En un tot estructurat en format purament perceptiu, presenta una sèrie d’imaginaris sobre llocs, espais i coses sense identificar. Figuracions estereotipades ressituades a la vora del que reconeixem com a real, proper o familiar.

Després del momentani col·lapse de l’oníric, ens situem més enllà del miratge i dels temps impossibles, creuem pacientment les darreres jornades abans de la nit més llarga de l’any solar. En una expressió anònima d’instants contemplatius impossibles d’expressar en paraules o pensaments, proposem en aquesta llarga seqüència composta de pausats segments i il·lusions estranyes un possible port de sortida cap a altres destinacions més favorables. Adoptem una estratègia de risc i un cert desarrelament, conscientment ens situem sempre al límit que separa la possibilitat del que és impensable. En aquest context, entre allò aparentment real i allò que assumim a priori com a irreal, ens dissolem en una terra de ningú. És en aquest espai intermedi on el desequilibri entre la nit i el dia actua a favor nostre.

Activitat programada per Observatori de Vídeo No Identificat - Desorg punt Org

Amb la participació de Joan Leandre

www.desorg.org/acts/temps-futurs