Pell negra, màscares blanques. Trinomis de la forma

Trinomis de la forma proposa un diàleg entre dues peces històriques de l’Arxiu 94-20 i una peça contemporània de curta durada produïda per l’Observatori. Aquesta triple relació funciona com un node de recontextualització i reconsideració: busca recuperar significats conservats en un dels arxius del projecte, posar-los en escena des del present i obrir noves interpretacions, alhora que estimula la producció actual de l’Observatori i reforça la seva dimensió com a projecte d’autor.

Hi ha imatges que no són passat perquè no han acabat de succeir. Tornen, es reimprimeixen, reapareixen amb altres tons, però amb la mateixa ferida oberta. L’arxiu no dorm: mira de front i ens obliga a sostenir la mirada. En aquest contrast es fa visible l’origen d’un món que encara habitem.

Les imatges no narren un esdeveniment tancat: assenyalen una persistència. Gestos, rostres, paraules, territoris observats i definits des de fora. La frontera no és una línia: és una operació constant, una manera d’ordenar l’espai, els cossos i les pertinences. Allò que sembla passat no retorna com a cita, sinó com a estructura.

Quan l’acumulació arriba al seu límit, el discurs s’esgota. La imatge deixa d’explicar i comença a pesar. El sentit no avança: s’atura, queda suspès.

Aleshores apareix el so. No per respondre, sinó per obrir. La música no contradiu el conflicte: el travessa des d’un altre lloc. L’escolta obre una esquerda en l’ordre. Allí, per un instant, deixem de ser territori de control per convertir-nos en superfície sensible.

Entre la duresa del contrast i la fragilitat del gest, aquesta sessió proposa un trànsit silenciós.

De la força que imposa cap a l’experiència que resisteix. No per tancar la ferida, sinó per habitar-la.

Per deixar que alguna cosa persisteixi allí on el llenguatge ja no arriba i on el present, amb prou feines, s’atreveix a bategar des de dins.

The Devil, 8 min, Jean-Gabriel Périot, 2012, França (VOSE), “No saps el que som”.

Natives, 25 min, Jesse Lerner, Scott Sterling, 1991, EUA (VOSE).

Els Estats Units han mantingut durant molt de temps la seva reputació com a paradís per als immigrants; tanmateix, també ha estat tradicional l’autoctonisme nord-americà que busca excloure els immigrants. A la dècada actual s’ha observat un nou rebrot d’aquests sentiments contra la immigració. Aquesta pel·lícula examina el discurs de l’autoctonisme a principis dels anys noranta, especialment en relació amb la frontera Mèxic-EUA com a espai que permet observar moltes d’aquestes qüestions.

Clara Peya (improvisació en directe per al projecte L’Antisol Negre), 7 min, Vincent Moon, 2024, Barcelona.

Un forat de temps sensible, com un cau de conill en el món d’Alícia, corre per les tecles blanques i negres i per les línies dels tatuatges. Esquinç en les transparències de l’arquitectura modernista i els seus vitralls blaus i columnes de flors, com una utopia urbana capgirada, que crida a un ús finalment alliberat.

Activitat programada per Observatori de Vídeo No Identificat - Desorg Punt Org

@desorg