AQUÍ / Utopías neo-barrocas / Alta Costura

L’obra tèxtil de Miguel Parra Urrutia proposa genealogies alternatives, revalora sabers ancestrals i s’inscriu en una crítica a les lògiques extractivistes del capitalisme global, així com al seu correlat en la moda ràpida i l’obsolescència programada. En la dimensió material, política i simbòlica, el tèxtil es converteix en territori de lluita, memòria i transformació. El seu treball amb residus tèxtils i materials recuperats opera com una arqueologia del present, dona una nova vida a allò que s’ha descartat, visibilitza l’invisible, connecta l’excés amb l’escassetat, i el luxe amb la pèrdua. 

En aquest vessant que l’artista ha desenvolupat des de fa unes quantes dècades, es presenten una sèrie d’obres en què el material, l’acte de brodar —cura, repetició, error, reparació—, el revés, la citació irònica i el que és popular, sacre i kitsch tornen a plantejar preguntes sobre el cos, el treball, el temps i la matèria. 

Miguel Parra Urrutia
 

Miguel Parra Urrutia és un artista xilè que emigra a París l’any 1996, després d’haver estat objecte de la persecució política arran del seu treball de denúncia, de suport i de defensa dels drets humans en la societat xilena. A París continua desenvolupant diversos projectes d’expressió artística amb diversos grups socials: treballadors sexuals, joves migrants, nens víctimes de la violència institucional i adults que viuen amb VIH.

El seu treball, vast i multiforme, inclou la pintura, el gràfic, el dibuix, l’art tèxtil, el videoart, la instal·lació, la intervenció espacial urbana, la performance i la dansa contemporània. Actualment, continua desenvolupant diversos projectes simultanis, centrats en les problemàtiques contemporànies i socials: la circulació planetària i l’emigració, els drets humans, els processos d’identitat com a dinàmica social, la biografia i les estètiques de la memòria, la ciència-ficció proletària, l’epistemologia i l’antropologia social. L’any 2000 va obtenir un DEA a la Universitat de París en Arts Visuals amb menció d’excel·lència. Ha cursat estudis d’art contemporani al Centre Georges Pompidou, la galeria nacional Jeu de Paume i estudis d’història de l’art a l’escola del Museu del Louvre. És DEA en Psicopatologia Social, diplomat per la Facultat de Ciència de la Universitat de París i mestre de  Hatha Vinyasa Yoga.