Xiuxiueigs, Bullici i Paradoxes

Xiuxiueigs, Bullici i Paradoxes. Temptatives per a una política de l’enunciació dona continuïtat a una sèrie de converses, des dels contextos en què vivim, sobre les maneres com habitem les paradoxes de l’enunciació i la representació.

Artistes, escriptores, agents col·laboradors, espais d’activisme i pensament crític, així com el propi ecosistema del Santa Mònica, conflueixen per interpretar textos i oralitats, revisar obres existents i tensar les narratives dominants compartint maneres de fer i trames de complicitat. El projecte dona lloc a una certa polifonia compassada —sostinguda entre moltes, sempre incompleta—, travessada per la força de les preguntes i els relats que avui ens poden mobilitzar.

Per això, reunim una col·lectivitat en què convergeixen pràctiques artístiques, metodologies editorials, activitats públiques i grups de treball orientats a la materialitat de les enunciacions. Aquests àmbits troben, en el seu intercanvi significatiu, imaginaris, experiències i sabers per disputar la sensació d’esgotament o suposada impossibilitat.

L’exposició

Composta per treballs que van del gràfic a la performance, passant per l’audiovisual, el tèxtil, les genealogies o la instal·lació, l’exposició agrupa artistes que sostenen des de fa temps aquestes converses.

Inclou un conjunt d’obres que, majoritàriament, no són de nova producció, per prioritzar així una ecologia de gestos i materials que busca distanciar-se de l’espectacularització del que és nou i donar lloc a formes llargues de distribució per a produccions artístiques ja existents.

Proposa també que les obres, enteses com a agents, atresoren una biografia política, una trajectòria vital que desborda de vegades la descripció curatorial o l’explicació fundacional de les artistes.

Les publicacions

Com a part de les reflexions que abracen el projecte, sorgeix la necessitat de generar un Grup d’interpretació/traducció. Moltes de les referències, lectures i materials fonamentals per al diàleg sobre la representació s’han traduït a idiomes dominants. Per això, el Grup d’interpretació/traducció possibilita l’intercanvi i la circulació en curs de sabers diversos, en idiomes com l’àrab, el filipí (baybayin, tagal), l’amazic i el pretuguês. Aquest exercici reactiva un bescanvi epistemològic entre els suds —territorials i conceptuals— que sempre ha estat present i que forma part de les genealogies invisibilitzades al nord global.

Els resultats del treball del grup es recolliran a Xiuxiueigs, Bullici i Paradoxes. Temptatives per a una política de l’enunciació la primera de les dues publicacions que hem pensat per a aquest projecte, que inclourà els textos interpretats/traduïts, així com materials visuals provinents de l’exposició.

La segona publicació Pròlegs a contratemps (1848-2048), abraça un gest especulatiu. Pensant com els nostres llocs d’enunciació s’han recuperat i reinterpretat històricament, hem proposat un joc per imaginar quins serien avui els possibles pròlegs al Manifest Comunista. Ens interessa treure el Manifest de la seva condició de relíquia o fetitxe, i explorar la potència que ha tingut com a eina emancipadora per a molts contextos. En un moment caracteritzat per la manca d’horitzons, podem pensar en salts de ficció que ens revitalitzin i que donin continuïtat a preguntes significatives.

Reflexionant (imaginant) entre totis

Un altre dels àmbits centrals del projecte és el seu programa públic, que aplega tallers, performances i xerrades amb diferents agents que estan activant i sentipensant aquest marc de reflexions. El programa públic, en col·laboració amb els gremis de Les Mòniques i grups de recerca del centre, està concebut com una altra oportunitat d’obertura a l’audiència, per oferir també la possibilitat d’un espai relacional per conversar sobre dubtes i idees que puguin aparèixer durant tot el procés de treball.