Intertonal

Intertonal és una sèrie de pòdcasts que dialoga amb l’exposició Xiuxiueigs, Bullici i Paradoxes (12.11.2025 - 01.02.2026).

Des del Santa Mònica hem convidat Chenta Tsai, Diego Falconí, Hadi Moussally i Tania Adam per crear un episodi al voltant d’algunes de les preguntes que planteja l’exposició:

Com explicar la violència, la desigualtat, l’opressió, la discriminació i el racisme als quals hem estat sotmeses sense tornar a utilitzar imatges i narratives generades per l’hegemonia blanca, que durant tant de temps han estat la norma que ens ha descrit?

Com podem evidenciar l’antagonisme present en la colonialitat i representar-nos des de narratives pròpies?

Estem creant —i com— noves narratives que no obliden la violència colonial i les seves seqüeles sense recórrer de nou a la deshumanització o a l’estatus d’alteritat?

Quines poden ser algunes de les representacions que, vinculades als interrogants anteriors, s’activen i es formalitzen des dels nostres cossos?

Amb la participació de Chenta Tsai, Diego Falconí, Hadi Moussally y Tania Adam

Coordinació de Matías Rossi

L’episodi parteix de la confirmació que col·lectivitzar i militar com a persones migrants de la diàspora xinesa implica enfrontar-se a una heterogeneïtat travessada per identitats i opressions diverses. No és pas el mateix néixer a l’Estat Espanyol i migrar més tard i tenir el xinés com a primera llengua, ser adoptat o transitar experiències de classe molt diferents on es migra per supervivència vs. per a estudiar. Aquestes són trajectòries que moltes vegades generen tensions internes que fan més complex l’organització col·lectiva.

En diàleg amb les preguntes de l’exposició, i en conjunt amb arxius sonors i intervencions de Berna Wang i Quan Zhou (Gazpacho Agridulce), l’episodi reivindica la potència del desacord entre persones racialitzades. Explora aliances complexes dins la comunitat asiàtica de l’est i en relació amb altres comunitats racialitzades, demostrant així que la diàspora no és pas homogènia i que les seves fractures poden esdevenir en possibilitats reals d’articulació política. És en la fricció i en la fragmentació on sorgeixen les oportunitats d’imaginar col·lectivitats que no anul·lin les diferències, sinó que treballin des d'aquestes per a construir una estructura compartida.