Intertonal

Intertonal és una sèrie de pòdcasts que dialoga amb l’exposició Xiuxiueigs, Bullici i Paradoxes (12.11.2025 - 01.02.2026).

Des del Santa Mònica hem convidat Chenta Tsai, Diego Falconí, Hadi Moussally i Tania Safura Adam per crear un episodi al voltant d’algunes de les preguntes que planteja l’exposició:

Com explicar la violència, la desigualtat, l’opressió, la discriminació i el racisme als quals hem estat sotmeses sense tornar a utilitzar imatges i narratives generades per l’hegemonia blanca, que durant tant de temps han estat la norma que ens ha descrit?

Com podem evidenciar l’antagonisme present en la colonialitat i representar-nos des de narratives pròpies?

Estem creant —i com— noves narratives que no obliden la violència colonial i les seves seqüeles sense recórrer de nou a la deshumanització o a l’estatus d’alteritat?

Quines poden ser algunes de les representacions que, vinculades als interrogants anteriors, s’activen i es formalitzen des dels nostres cossos?

Amb la participació de Chenta Tsai, Diego Falconí, Hadi Moussally i Tania Safura Adam

Coordinació de Matías Rossi

L’episodi parteix de la confirmació que col·lectivitzar i militar com a persones migrants de la diàspora xinesa implica enfrontar-se a una heterogeneïtat travessada per identitats i opressions diverses. No és pas el mateix néixer a l’Estat Espanyol i migrar més tard i tenir el xinés com a primera llengua, ser adoptat o transitar experiències de classe molt diferents on es migra per supervivència vs. per a estudiar. Aquestes són trajectòries que moltes vegades generen tensions internes que fan més complex l’organització col·lectiva.

En diàleg amb les preguntes de l’exposició, i en conjunt amb arxius sonors i intervencions de Berna Wang i Quan Zhou (Gazpacho Agridulce), l’episodi reivindica la potència del desacord entre persones racialitzades. Explora aliances complexes dins la comunitat asiàtica de l’est i en relació amb altres comunitats racialitzades, demostrant així que la diàspora no és pas homogènia i que les seves fractures poden esdevenir en possibilitats reals d’articulació política. És en la fricció i en la fragmentació on sorgeixen les oportunitats d’imaginar col·lectivitats que no anul·lin les diferències, sinó que treballin des d'aquestes per a construir una estructura compartida. 

Un episodi de Chenta Tsai
Idioma: castellà 

Com parlar de la violència racista-colonial, dels cossos violentats i de la seva representació per part de sistemes i estructures opressores? Hi ha alternatives per generar altres narratives, altres imatges, altres tècniques que, sense oblidar les vexacions i les seves seqüeles, no recorrin a gestos de deshumanització ni al privilegi de designar alteritats? Diferents persones provinents d’Abya Yala reflexionen sobre alternatives que, des de pràctiques situades, ajuden a resistir de manera crítica i encarnada la violència racista-colonial.

Un episodi de Diego Falconí Trávez (en diàleg amb Ochy Curiel, Joseph Pierce, Verónica Yuquilema i mafe moscoso)
Idioma: castellà

The Call de Hadi Moussally és un projecte íntim sobre la pèrdua, la distància i allò que deixem enrere. Partint d’una única trucada telefònica tràgica que tot immigrant tem, però sap que algun dia arribarà, el projecte transita pel dol, la memòria i la identitat, obrint un espai perquè la trucada existeixi, per parlar i per ser recordada.

Hadi Moussally és un cineasta libanès-francès amb dos màsters en Ficció i en Cinema Documental/Antropològic a París. El 2015 va cofundar la productora h7o7, dedicada a la creació i promoció d’obres híbrides que barregen moda, experimental, documental i ficció. El 2020 va impulsar Hybrid Wave, un col·lectiu de més de 30 artistes híbrids internacionals. Els seus films, agosarats i trencadors de gènere, li han valgut més de 60 premis i més de 500 seleccions oficials en festivals de cinema d’arreu del món.

Un episodi de Hadi Moussally.
Idioma: anglès

Aquest collage sonor explora com els mites de la seguretat, l’ordre i la puresa han organitzat històricament la mirada i l’espai públic a Espanya.

Aquest episodi d’Intertonal se situa en una escolta lenta i no cronològica del present. A través d’arxius històrics, veus contemporànies, poesia i capes sonores, la peça es configura com un collage sonor que explora com els mites de la seguretat i la propaganda de l’ordre i la puresa han organitzat històricament l’espai públic a Espanya.

Lluny d’un relat lineal o pedagògic, l’episodi construeix una atmosfera on diferents temps se superposen: ordenances municipals, discursos actuals sobre convivència i seguretat, fragments literaris i musicals conviuen sense una jerarquia estable. El so no il·lustra, sinó que insisteix; no explica, sinó que desplaça.

La peça posa atenció a la persistència d’un mateix gest: la lectura de certs cossos com a amenaça abans de fer res.

Pista 1. Asepe de Miguel Zamora feat. Patrick Umoh (remix d’Aiom) 
Veus: Mamadou Yeroo, Albiol, veïns de Badalona

Pista 2. Alkaramat d’Ikram Bouloum feat. Mbodj (col·lectiu Jokoo) 
Veus: Fragment de Cuando los montes caminen de Youssef El Maimouni, Vox, fragment documental Expulsados 1609, la tragedia de los moriscos.

Interludi. #EstadoEspañolNoTanBlanco de Megane Mercury

Pista 3. Discurs de Güilly Bright a la peça Soy Negro d’Odil Bright

Pista 4. Suspiros de España, marxa popular d’Antonio Álvarez (1867–1903) 
Veus: Fragment de Cómo ser negro y no morir en Aravaca de Paco Zamora Loboch, Son de negros en Cuba de Federico García Lorca, poema de Juan Latino (1518–1596)

Pista 5. Gradient d’Odil Bright 
Veus: Ordenança municipal de Màlaga, 1454; ordenança municipal de Múrcia, 1503

Pista 6. Oh Solitude d’Odil Bright 
Veus: Silvia Orriols, ordenança municipal de Múrcia, 1503

Final. En la tradición de los días, poema de Donato Ndongo

Conceptualització i curadoria: Tania Safura Adam – Radio Africa
Edició: Matias Rossi
Agraïments: Odil Bright (acompanyament i música), Miguel Zamora, Ikram Bouloum i Megane Mercury
Idioma de l’episodi: castellà