Altres Suds 2026

El GIOS (Grupo de Investigación Otros Sures) sorgeix com una curadoria col·lectiva impulsada per Plataforma Cero, Sabers Migrants i MigrESS, en col·laboració amb Encara en Acció, que articula una genealogia de pensament i pràctica que s’inscriu en les lluites antiracistes, feministes i contracolonials  contemporànies.

La seva identitat es construeix des de l’experiència situada de gestores culturals, investigadores, escriptores, poetes, editores, docents, educadores populars i artistes multidisciplinàries racialitzades i aliades que entenen la recerca com a pràctica viva, afectiva i política. Més que un col·lectiu homogeni, Otros Sures és un territori de trobada on les trajectòries diaspòriques, els sabers comunitaris i les memòries de desplaçament configuren una imaginació radical orientada a disputar els marcs epistemològics heretats del colonialisme.

La genealogia del GIOS es nodreix de pràctiques històriques de resistència cultural als marges, de pedagogies populars, de xarxes de suport migrant i de la tradició dels relats contracolonials que han buscat reescriure la història des d’aquelles que han estat sistemàticament silenciades. En aquest sentit, Otros  Sures es posiciona com un espai de continuïtat i ruptura: continuïtat amb les lluites per la justícia epistèmica i ruptura amb les lògiques extractivistes de producció cultural.

El GIOS investiga les formes en què l’art, la curadoria i la producció cultural poden operar com a eines de resistència política i transformació social. El seu focus se situa en la descolonització del coneixement, la visibilització dels sabers migrants  racialitzats i la creació de narratives que desafiïn la centralitat hegemònica occidental. 

La metodologia és col·lectiva, situada i interdisciplinària. S’articula a través de jornades de reflexió dialògica, espais conversacionals, exposicions, laboratoris de creació i processos curatorials col·laboratius que privilegien l’experiència viscuda com a font legítima de coneixement i d’imaginació radical. Aquesta pràctica metodològica se sosté en l’escolta, l’intercanvi afectiu i la cocreació com a formes de recerca que rebutgen la neutralitat i reconeixen la implicació del cos, la memòria i el territori. 

La recerca s’entén com a procés relacional, en què el diàleg intersubjectiu i la creació artística generen coneixement que no només descriu la realitat, sinó que la transforma.

Entre els principals objectius destaquen: 

• Descolonitzar les pràctiques culturals i institucionals mitjançant la producció de relats contracolonials i la visibilització de sabers invisibilitzats.  

• Consolidar l’art i la curadoria com a espais de resistència política i d’imaginació radical capaços de proposar futurs alternatius. 

• Generar teixit col·laboratiu entre comunitats migrants racialitzades, agents culturals i institucions per impulsar processos de justícia epistèmica, poètica i reparadora. 

• Fomentar la interculturalitat com a reconeixement dels pluriversos que emergeixen de les diàspores, els territoris del Sud i les seves insularitats simbòliques. 

• Desenvolupar un recurs documental especialitzat de consulta, consistent en l’elaboració d’un manual d’imaginació radical orientat a la gestió cultural, que sistematitzi marcs conceptuals, metodologies aplicades i eines operatives per al disseny, la implementació i la sostenibilitat d’iniciatives culturals.  

   

Les persones integrants del GIOS se situen en la intersecció entre escriptura, recerca, pràctica cultural i gestió cultural per desenvolupar una trajectòria marcada per l’experiència migrant racialitzada i el compromís amb les lluites antiracistes i feministes. Els seus treballs travessen la poesia, la curadoria crítica i la pedagogia cultural com a formes d’intervenció política i exploren el llenguatge com a espai de memòria, resistència i reparació.

La seva producció artística i assagística es caracteritza per l’exploració de la identitat diaspòrica, la denúncia de les violències estructurals i la reivindicació de la veu pròpia com a eina de transformació col·lectiva.

L’enllaç de cadascuna de les participants amb el GIOS neix de la necessitat d’habitar espais on l’experiència migrant no sigui objecte d’estudi, sinó subjecte productor de coneixement. La recerca es converteix així en una extensió de la pròpia trajectòria vital i política, un lloc des del qual articular memòria, comunitat i creació com a estratègies de resistència. 

Participar en aquest grup implica contribuir a una imaginació radical que desafia les fronteres del pensament dominant, a la construcció de relats que disputen la narrativa colonial i a la consolidació de l’art i la curadoria com a pràctiques que no només representen la realitat, sinó que la reconfiguren des dels marges.  

Col·laboradoris:

Quinny Martínez Hernández - Plataforma Cero 
Herney Mosquera Garcés - Asociación MigrESS 
Hilda Virginia Pérez Rodríguez 
Elizabeth Montero Santa 
Paula Durán Monfort - Sabers Migrants 
Juliana Otálvaro Lasprilla
Luiza Farhat
Andy Oh!
Karel Mena

Organitzacions intervinents:

Plataforma Cero
MigrESS
Sabers Migrants
Encara en Acció

Biografies:

Quinny Martínez Hernández és periodista, diplomada en Cultura, Mitjans Comunitaris, Opinió Pública i Participació Ciutadana, i poeta feminista antiracista. Cocreadora del Grupo de Investigación Otros Sures (GIOS), on desenvolupa projectes interdisciplinaris de recerca, curadoria crítica i laboratoris de creació col·lectiva centrats en la visibilització de comunitats migrants racialitzades i en la descolonització del coneixement. Lidera iniciatives com el projecte editorial Plataforma Cero, el taller itinerant d’escriptura Hologramas, el laboratori d’escriptura descolonial Mujeres del Maíz i la Feria Itinerante del Libro Migrante (FILMIG), articulant pràctica literària, pedagogia i autogestió cultural com a estratègies de resistència i transformació social. És autora dels poemaris Umami, un corazón erotizado (2020), Las prostitutas de mi imaginario (2022), Salero de entrepierna (2023) y Todo se andará (2024). El seu treball se centra en la memòria migrant, la corporalitat racialitzada i la política afectiva del desig, en què incorpora epistemologies caribenyes i relats contracolonials com a eines d’anàlisi i producció de coneixement situat. Ha participat en espais acadèmics i comunitaris, presentant ponències, tallers i exposicions que articulen art, recerca i pedagogia crítica, i enfortint metodologies d’autogestió i pràctiques culturals col·laboratives des de perspectives antiracistes i transincloents.  

Herney Mosquera Garcés és educador popular colombià amb estudis avançats a la Universitat del Valle i de dibuix publicitari a l’Escuela de Dibujo Especializado  de Cali. Té una àmplia experiència amb ONG en la implementació, la coordinació i el seguiment de programes i projectes d’intervenció psicosocial. Ha acompanyat processos comunitaris en sectors vulnerats (principalment al Distrito de Aguablanca, a Cali, la seva ciutat natal). Actualment, és l’encarregat de l’àrea formativa de l’associació d’economia social i solidària MigrESS i és el relator del grup de recerca Geografía Sospechosa, coautor del llibre Pedagogía de la presencia. Educar en la calle (Corporació Juan Bosco, 2023) i autor del poemari Manglar nocturno (Plataforma Cero, 2024).  

Hilda Virginia Pérez Rodríguez, migrant veneçolana, antiracista, estranyola, poeta i gestora cultural descolonial, és cocreadora del Grupo de Investigación Otros  Sures (GIOS) i professional bilingüe amb formació interdisciplinària en periodisme, cooperació, polítiques i gestió cultural. Treballa com a tècnica de mobilització ciutadana i educació per a la ciutadania global. És project manager i dissenyadora d’estratègies integrals de participació i comunicació transformadora, així com de posicionament de narratives orientades a la participació i la incidència política, amb un enfocament intercultural, interseccional i de gènere. Conceptualitza campanyes sobre gènere, migracions, drets humans, economies transformadores, cultura de pau i antiracisme, estratègies de social media i storytelling creatiu, alhora que fomenta aliances i la participació ciutadana entre agents plurals. Actualment, integra el col·lectiu de poesia escènica valencià Las Sin Rostro, on organitza mensualment experiències d’immersió poètica i trobades de dones creadores i dissidències residents a la terreta, a més de ser la coordinadora tècnica del grup de recerca Geografía Sospitosa de Plataforma Cero.  

Elizabeth Montero Santa, il·lustradora dominicana, actualment resideix a Barcelona. Coneguda com La Flor del Tamarindo, busca amb la seva obra representar les dones negres i racialitzades mitjançant les experiències impreses en la seva caribenyitat. Els seus estudis artístics van començar amb el batxillerat d’arts, seguit pel disseny gràfic, la il·lustració i, finalment, el disseny de moda, amb què va descobrir la seva passió pels estampats, així com per la seva creació a través de tècniques artesanals com els segells de cautxú tallats per fer-lo servir posteriorment en teles acompanyades de diversos brodats. Té un gran respecte pel que fa a mà, motiu pel qual constantment combina l’artesanal amb el digital. A les seves il·lustracions s’aprecia la naturalesa que l’ha envoltada des de petita: les plantes i les bestioles del pati de casa de la seva mare (el referent més gran a la seva vida). Forma part de l’exposició col·lectiva de dones caribenyes Acervos  Caribe de Plataforma Cero. Ha col·laborat amb l’aclamada sèrie de llibres “Rebel Girls” el 2022, també amb el Brennan Center for Justice amb una sèrie de retrats per commemorar el Mes de la Història Negra als Estats Units, il·lustrant per a revistes com Time, Yes! Magazine, Penn Gazette, Lion’s Roar, Revista Negras, entre altres col·laboracions per a projectes editorials. Actualment, duu a terme la interpretació gràfica del grup de recerca Geografía Sospechosa.  

Paula Durán Monfort és membre de Sabers Migrants i del col·lectiu editorial de la col·lecció “Polisèmies” i cocreadora del Grupo de Investigación Otros Sures (GIOS). Forma part de la Xarxa Internacional de Sabers Compartits i del CREMIS de Montreal. La formació connecta el treball social, l’antropologia i la història. És professora d’epistemologia a la Universitat de Barcelona. Els seus interessos estan relacionats amb els processos de construcció del coneixement i la justícia epistèmica, les pràctiques col·laboratives i les metodologies crítiques.  

Juliana Otálvaro Lasprilla és antropòloga i politòloga colombiana resident a Barcelona. Durant més d’11 anys ha treballat a Colòmbia i Espanya amb diverses comunitats afectades per la violència, el racisme i l’exclusió sistèmica. La seva pràctica combina la coordinació cultural, la construcció de pau feminista, l’educació intercultural i les metodologies basades en la memòria —sempre des d’un enfocament basat en els drets, interseccional i centrat en la comunitat. És coordinadora de programes que enforteixen l’agència cultural i política de les poblacions no hegemòniques mitjançant la producció artística, eines pedagògiques i aliances locals per crear en escoltar profundament, facilitar amb responsabilitat i donar suport a processos sostenibles i dignes arrelats en el coneixement territorial.  

Luiza Farhat és artista escènica i multidisciplinària. Treballa l’art a través de la performance, la dansa, el teatre i l’audiovisual, així com l’escultura, l’escriptura poètica, la impartició de tallers i la gestió de projectes. Ha desenvolupat tallers centrats en la llibertat de moviment i la narrativa corporal, així com laboratoris sobre el poder transformador de l’art on, entre teoria i pràctica, conflueixen disciplines com la dansa i l’escriptura. Es tracta d’un estudi inspirat en la recerca de diàlegs nous entre el món interior i l’exterior, entenent l’art com a eina de reflexió i creixement.  

Andy Oh! és una artista apassionada per l’exploració de les músiques tradicionals del Carib colombià i es deixa portar pel reggae, el dancehall, el R&B i fins i tot el house. Ha cantat i tocat en concerts, tallers, processos formatius i enregistraments en estudi amb diferents bandes i, actualment, participa en diversos projectes musicals a Barcelona. La seva disciplina principal és la percussió, el cant, la composició i l’art performatiu.  

Karel Mena és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Central de Veneçuela, especialitzada en arts escèniques i literatura. Té un postgrau en Gestió i Polítiques Culturals per la Universitat de Barcelona i un postgrau en Economia Social i Solidària per la Universitat Pompeu Fabra. Viu a Barcelona des de fa més de trenta anys, on s’ha desenvolupat com a dramaturga i gestora cultural de projectes teatrals alternatius i d’entitats culturals dins l’àmbit de l’economia social i solidària.  

Organitzacions intervinents: 

Plataforma Cero és un projecte editorial antiracista, cultural, acadèmic i transincloent. Funciona com una gestoria cultural i de recerca que valida els processos d’autogestió i creació de persones migrants racialitzades, acompanyant projectes literaris tant col·lectius com individuals fins a la seva materialització. El seu enfocament se centra a teixir xarxes que col·loquen l’alteritat en el centre de la construcció del coneixement, reconeixent i valorant sabers i pràctiques ancestrals. La línia editorial està liderada per Quinny Martínez Hernández, Alejandro Rabelo García i Ada Okenve Obiang, que s’estén a un equip de treball format per dones migrants racialitzades.  

MigrESS és una associació que promou la participació activa de persones migrants en l’economia social i solidària de Barcelona. A través de formació, assessorament i creació de xarxes, busca empoderar emprenedors  migrants, visibilitzar les seves iniciatives i enfortir el teixit econòmic local. El seu treball s’orienta cap a la inclusió social, la interculturalitat i la transformació comunitària, i fomenta pràctiques sostenibles i democràtiques basades en els principis de l’economia social i solidària. MigrESS col·labora amb diverses organitzacions per sensibilitzar sobre la importància de l’economia social i solidària i el paper de les persones migrants en el seu enfortiment.  

Sabers Migrants és un espai itinerant de trobada que promou processos  col·laboratius de pensament, escolta i diàleg, amb l’objectiu de reivindicar la justícia epistèmica des de la creació col·lectiva i la resistència. En col·laboració amb Jiser, impulsa “Polisèmies”, una col·lecció editorial que explora formes alternatives de producció de coneixement, connectant sentipensar i acció crítica. La iniciativa articula arts visuals, poesia, música i altres formats creatius, i es publica en diverses llengües per construir narratives plurals amb veu pròpia. El 2023 van publicar 0# Polisèmies del silenci i el 2024 inicien 1# Polisèmies per a uns altres temps. El col·lectiu editorial està format per Ida Barbati, Houari Bouchenak, Xavier de Luca, Paula Durán Monfort, Guerthy Gutiérrez, Boris Mercado,  Danilo Marinho, Camila Opazo Sepúlveda i Alejandra Rocabado.  

Encara a Acció és un espai d’empoderament LGTBIQ+ amb un enfocament integral que va més enllà de la defensa dels drets. La seva tasca cerca enfortir les persones del col·lectiu en diversos àmbits, creant espais segurs on convergeixen diversitat sexual i de gènere, consciència ecològica i la defensa de drets de persones migrants.