Toxicidad y Colonialismo

El grup de recerca parteix d’una exploració transdisciplinària i comparativa sobre el llegat imperial i colonial francès i espanyol, en particular en el seu aspecte tòxic i en la continuïtat de les seves lògiques tòxiques, extractivistes, racistes i profundament violentes. El grup funciona com a marc de recerca en què compartirem eixos de treball, alhora que cada investigadori formularà propostes artístiques, curatorials i/o editorials pròpies. A partir de dos episodis històrics, entre d’altres, l’ús d’armes químiques per part d’Espanya a la Guerra del Rif (1921-1926) i les assajos nuclears de França a Algèria entre el 1960 i el 1966, el grup de recerca aposta per una narrativa que desplaci el focus dels centres cap a l’invisibilitzat, el que resisteix als marges de la Història. Aquesta recerca buscarà connectar diferents punts de la toxicitat colonial invisibilitzada a través de les empremtes que deixa als territoris, els cossos, els éssers, les subjectivitats i els imaginaris.

Biografies:

Salma Amazian és investigadora, docent i escriptora que aborda, des d’una perspectiva descolonial, la intersecció de raça, classe i gènere en les experiències d’opressió i resistència de les comunitats racialitzades a Espanya i especialment en les dinàmiques colonials entre Espanya i el Marroc i la colonialitat que les travessa fins avui. És llicenciada en Història i Antropologia Social per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora per la Universitat de Granada amb una tesi sobre els processos de securitització com a violència colonial i les resistències comunitàries en el context espanyol. Entre les seves obres recents, destaca la coautoria del llibre La radicalización del racismo (2019), la direcció del documental Es por tu seguridad. Engranajes de la islamofobia institucional (2021) i la curadoria del programa de formació i activitats “La raza como disputa cultural” (2021), de la Universitat de Sevilla i l’Institut de la Cultura i les Arts de Sevilla (ICAS). Entre els espais on ha estat convidada hi ha: ICAS, MACBA, Santa Mònica, Museu Habitat, European Network Against Racism (ENAR), CAGE, International Islamofobia Studies Research Association (IISRA), UAB, UB, BAU, UdG i UGR. 

Artista, curador i investigador francomexicà, Rodrigue Mouchez Armendariz desenvolupa una pràctica curatorial que es desplega en exposicions, programes públics i iniciatives de recerca a llarg termini. A través d’AGUAS, plataforma curatorial independent que va fundar el 2017, ha concebut projectes en col·laboració amb artistes, curadors, acadèmics i escriptors a Amèrica Llatina, Europa, Amèrica del Nord i Àfrica del Nord. El seu treball examina, des d’una perspectiva crítica i transdisciplinària, com la producció cultural contemporània reflecteix i tensa les estructures de poder, parant atenció a la memòria, la transmissió i la traducció com a espais on es negocien quines veus s’amplifiquen, quines se silencien i com es construeixen els marcs d’interpretació del món. Ha col·laborat amb institucions públiques, galeries i espais independents, i entre els seus projectes recents destaquen “Performing Colonial Toxicity”, de Samia Henni, a DOC, París (2025); “Un intersticio en todas partes a la vez”, exposició doble d’Iagor Peres i Mercedes Pebrot a AGUAS, Barcelona (2024), i Fuel for Fire, de Carolina Caycedo, a AGUAS, Barcelona (2023). Va estudiar a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de Lió i al Centre Chorégraphique National de Montpeller, França.

Helios F. Garcés és escriptor. Va iniciar estudis en filosofia i es va graduar en Comunicació. Investiga sobre les polítiques i les narratives de la raça, el racisme i la memòria històrica en el context de l’Estat espanyol, sobre el paper que la producció cultural i literària, els enfocaments historiogràfics, el relat comunicatiu, les pràctiques artístiques/museístiques i l’espai urbà exerceixen en l’exaltació de la memòria imperial, colonial i feixista, així com sobre la tradició intel·lectual islàmica, els seus diàlegs emancipadors i la mística musulmana. Ha escrit a Diagonal, El Salto, CTXT, La Marea i Público. És autor dels llibres Literatura y raza (2025), Religión vs. Revolución. Malcolm X, musulmán de la liberación (2023), Entrevista a un insecto atravesado por la luz (2021) i Mi abuela no ha leído a Marx (2019). Ha participat en llibres com Podría quemarte (2025), Mares entrelazados, conexiones mediterráneas (2023), Racismo de Estado. Una mirada colectiva desde la autonomía y la justicia racial (2023) o Miradas en torno al problema colonial. Pensamiento anticolonial y feminismos descoloniales en los sures globales (2019).