Irreparables

Irreparables investiga l’ampliació de l’accés als espais artístics institucionals. El treball parteix de les preguntes: quines formes queden fora dels espais? Qui els habiten i quines possibilitats hi ha per habitar-los? Qui els crea? Qui els lidera? Aquestes preguntes es plantegen des del qüestionament de la manera d’estructurar-nos com a societat i s’apliquen concretament a les institucions artístiques.

Es tracta d’imaginar com construir nous possibles. Sortir dels límits imposats per les estructures i els sistemes que ens oprimeixen, i investigar com construir-hi més enllà. 

Per desenvolupar el treball es faran uns petits experiments vivencials protagonitzats per les persones integrants del grup —pertanyents al col·lectiu disca, trans/trava i aternitats*— per tal d’explorar fins on és (im)possible arribar als espais que ofereixen diferents institucions artístiques. 

Volem fugir de les perspectives intel·lectuals, acadèmiques i capacitistes que habitualment travessen els processos de recerca. Apostem per una exploració situada al cos i al plaer, en allò que és viu i en l’experiència encarnada. Aquesta recerca s’orienta més a l’ésser, estar i existir que al mer exercici del pensament. 

Proposem processos d’autoconeixement des de la creació terapeuticoartística. Apostem per aquesta hibridació per trencar un altre binari fals: aquell que separa l’artístic del terapèutic. Des d’una perspectiva capitalista, l’art i la teràpia tendeixen a reproduir les mateixes lògiques capacitistes, jeràrquiques i precaritzadores, en què el treball es construeix des de la tensió i l’explotació. 

Els nostres objectius són que aquest espai de recerca sigui un lloc on ens puguem deixar anar, imaginar i actuar sobre altres possibilitats. Un espai per indagar en la creació de noves eines i de noves maneres d’estar. O dit de manera més precisa: que més formes puguin ser.

Volem trencar amb la mirada intel·lectual-acadèmico-colonial que estableix fronteres rígides entre el que es considera art i el que no, i el que és terapèutic i el que no. També es considera la possibilitat de connectar aquesta recerca amb les nostres pròpies pràctiques, fora del context del grup. 

Investigar entorn de l’autogestió col·lectiva del cos, el plaer i la salut (física, psicològica, emocional, espiritual…) des de perspectives disques i queer i com aquesta autogestió col·lectiva dels nostres cossos pot fer-se també a través de metodologies artístiques. 

* Utilitzem aternitats per referir-nos a les persones que acompanyem criatures menors d’edat en el seu creixement i dissentim del binarisme de gènere.

Biografies:

Hac Vinent (Barcelona, 1988) desenvolupa la seva obra des d’una perspectiva anticapacitista i crip-queer, travessada per la seva experiència com a sord, neurodivergent i queer. Ha realitzat exposicions col·lectives i individuals a Espanya, Hongria, Alemanya, els Països Baixos, França, Àustria, Mèxic, Argentina i Colòmbia. Entre els premis rebuts destaquen: Sala d’Art Jove, Miquel Casablancas i Generación 2021. Ha rebut nombroses beques de recerca, creació i producció, com la d’Hangar, la de Creació i Museus de l’ICUB, la d’Arts Visuals de la Generalitat, la d’EMPELT, la de Barcelona Crea i la Beca Leonardo del BBVA. La seva obra forma part de les col·leccions del MACBA, Sant Andreu Contemporani, la Fundació Montemadrid, la Fundació Guasch Coranty i la Fundació Güell.

Tián Álvarez (la Corunya, 1992) emmarca la seva feina des d’una pràctica que encreua el queer, el trans i el neurodivergent com a potències capaces de reconfigurar mirades i experiències col·lectives. Ha participat en la realització de projectes audiovisuals artístics, de ficció i de documental entre Madrid, Barcelona i Los Angeles, i ha rebut premis del festival de cinema AdN (Madrid), el Festival Internacional de Cinema de Tarragona REC i Acció Dones Visuals (Barcelona). Actualment, desenvolupa una pràctica audiovisual, gràfica, escultòrica i performativa que expandeix maneres de percebre l’atenció, la identitat i el desig.

Ana / eMe (Astúries, 1990) cerca amb la seva pràctica desdibuixar els límits entre vida i treball, art i teràpia, militància i descans, adultesa i criances. Obre espais artístics, terapèutics i quotidians per donar lloc a l’invisible i generar experiències més completes. Des de la performance, la literatura, les trobades entre dues persones, els tallers vivencials i l’aternitat. Formadi en teràpies humanistes, atenció a les violències i el trauma, acompanya i comparteix des de la seva pròpia experiència de supervivent de violències i neurodivergent.  

T (Barcelona, 1985). Acompanyament individual i de grup. Perspectiva multidisciplinària per donar lloc a les coses en comptes dels noms. Autista, no-binàriï, disca, dolençosi, blanqui, grassi, coixi, are, etc. La seva pròpia pràctica artística es basa en la intervenció i la creació de formes redundants en diversos formats: imatge, text, moviment, so, tacte, etc. Busca l’assenyalament i l’acció sobre violències sistèmiques a través de facilitar espais i materialitats en els quals trobar-se sigui més fàcil.