Després del Vendaval. Rehabilitar les esquerdes des de l’acció col·lectiva

El grup de recerca investiga les pràctiques artístiques grupals, comunitàries i activistes desenvolupades en el territori català des del 1992 fins al 2024, amb l’objectiu de construir una cronologia plural i una genealogia dels col·lectius que han operat en aquest context. La recerca se centra en col·lectius amb voluntat d’acció política —no exclusivament artística— que creen conjuntament obra, acció política, projectes curatorials o editorials, i deixa fora les associacions professionals. 

Metodològicament, la recerca es desplega a través d’un enfocament col·laboratiu i participatiu. La base documental de la recerca es fonamenta en les sessions de treball mediades que es van organitzar a mitjans del 2024 durant la preparació de l’exposició “Després del vendaval” al Santa Mònica (octubre de 2024 - gener de 2025) amb persones que han format o formen part de col·lectius actius en el període proposat, i en la taxonomia recollida durant les activacions de la mateixa exposició. Des d’aquestes dades, s’articula una nova recerca per tal de construir una imatge tan completa com sigui possible de la taxonomia de pràctiques col·lectives. 

La recerca s’articula a través d’un conjunt de preguntes que orienten les entrevistes i les converses amb els col·lectius, organitzades al voltant de cinc dimensions. 

La primera dimensió explora l’origen i la formació dels col·lectius: com es van trobar els membres, quan i com van decidir treballar junts, si van concebre el col·lectiu com una col·laboració puntual o com un projecte estable, i si han previst o viscut períodes de pausa o límits temporals. 

La segona dimensió s’ocupa dels processos i l’evolució del treball: si la naturalesa i el procés del treball han canviat al llarg del temps, com s’acosten a la qüestió de l’autoria, si existeixen jerarquies internes i quins efectes té el treball col·lectiu sobre la productivitat individual. 

La tercera dimensió aborda la col·laboració i les xarxes: com col·laboren amb altres persones o col·lectius externs i si tenen rituals o pràctiques de treball compartides que defineixin la seva manera de fer. 

La quarta dimensió aprofundeix en la filosofia i la convicció política que sustenta cada col·lectiu: com gestionen les disputes i les diferències d’opinió en relació amb el seu treball i quins consideren que són els beneficis del treball col·lectiu. 

Finalment, la cinquena dimensió examina l’estètica i el posicionament cultural dels col·lectius: si és possible parlar d’una estètica pròpia de la col·laboració, com situen les seves estratègies artístiques en relació amb la noció històrica del geni individual i com la creixent popularitat de les col·laboracions es relaciona amb nocions com l’economia compartida o els Creative Commons. 

Els objectius de la investigació són: en primer lloc, elaborar una cronologia plural i una genealogia dels col·lectius artístics, comunitaris i activistes actius entre el 1992 i el 2024 i identificar-ne les característiques, els objectius i les accions principals. 

En segon lloc, documentar i analitzar les pràctiques col·lectives que han operat en contextos de poca visibilitat on s’exerceixen violències sistèmiques i es vulneren drets, i examinar les estratègies amb què aquests col·lectius han qüestionat els marcs normatius i han negociat la seva presència en els espais institucionals. 

En tercer lloc, analitzar les lògiques internes dels col·lectius —processos de treball, gestió de l’autoria, resolució de conflictes i formes de col·laboració— per identificar si és possible parlar d’una estètica i una ètica pròpies de les pràctiques col·lectives. 

En quart lloc, reflexionar sobre la relació entre les pràctiques col·lectives i les institucions culturals i analitzar les tensions i les negociacions que es produeixen quan aquestes pràctiques entren en contacte amb els marcs institucionals. 

El resultat central de la recerca serà una publicació que recollirà i sistematitzarà totes les dades i reflexions generades al llarg del procés, incloent-hi les incorporades durant el mapatge col·lectiu fet durant el període en què va estar oberta l’exposició “Després del vendaval”. El format d’aquesta publicació s’anirà definint a mesura que avanci la recerca, de manera que el procés mateix d’investigació determina l’estructura i el format final del document. Cal assenyalar que no hi ha actualment cap recurs documental comparable, la qual cosa converteix aquesta publicació en una aportació necessària per a la memòria i la historiografia de les pràctiques col·lectives a Catalunya. 

Biografies:

Tere Badia és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB) i màster en Societat de la Informació i del Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). S’ha dedicat a la producció cultural i a la recerca en polítiques culturals, arts visuals i innovació. Ha treballat com a curadora d’exposicions i projectes d’art contemporani i com a professora a l’Escola Superior d’Imatge i Disseny (IDEP Barcelona). Entre el 2010 i el 2018, va ser directora d’Hangar, el centre de producció i recerca artística de Barcelona, i, des de l’any 2018 fins al 2022, va ser la secretària general de Culture Action Europe (CAE), la principal xarxa europea de xarxes culturals i la veu política del sector cultural a Europa. El 2023 es va incorporar com a directora al Hub d’Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona (HacTe), una associació estratègica a Catalunya que reuneix diverses universitats, centres de recerca científica, centres culturals i representants del sector tecnològic industrial.

Irati Irulegi és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (2010) i té un postgrau en Exteriorisme, Esdeveniments i Espais Efímers per Elisava i un màster al Dutch Art Institute (DAI). Forma part d’Idensitat i n’és coordinadora. Considera la mediació i la curadoria com a part del procés artístic, entenent-lo com un treball col·laboratiu amb artistes i relacionat amb el context. Des del 2012, ha participat en diversos projectes com ara Idensitat; Komisario Berriak; Palimpsesto, dins del programa Harriak (País Basc), i “Out of the loop”, un projecte per encàrrec amb Iker Fidalgo i Laura Díez per a Montehermoso. També va obtenir la beca de mediació amb la Sala d’Art Jove de Catalunya juntament amb l’artista Quim Packard, el 2017, per curar el programa de la sala d’exposicions.

Montserrat Moliner és artista i gestora de projectes culturals independent amb experiència tant en el sector públic com en el privat. Es forma en Arts in Design a Elisava, l’Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona, i a la Universitat de Southampton. La seva pràctica aborda l’estudi dels processos col·laboratius i les organitzacions i/o comunitats assembleàries i els processos relacionals i laborals en l’àmbit del treball que succeeixen en les pràctiques artístiques contemporànies. Ha estat vinculada com a artista i curadora a diferents projectes i centres d’art, com el Santa Mònica, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani de Barcelona, La Capella, Bòlit - Centre d’Art Contemporani de Girona i Roca Umbert - Fàbrica de les Arts. Ha estat membre del consell assessor de l’oficina del pla pilot de la renda bàsica universal del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Ha exercit el càrrec de presidenta de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) i el càrrec de presidenta del patronat de la Fundació AAVC Hangar, centre de producció i recerca artística, i ha estat coordinadora executiva de Xarxaprod, la xarxa d’espais de creació i producció de Catalunya.