Santa Mònica 40 Anys

El grup de recerca configurat per Natalia Carminati i Conxita Oliver investigarà la relació conceptual i l’experimentació formal de les etapes del Santa Mònica (1988-2026) per traçar diàlegs entre les exposicions, les activitats i els projectes al llarg dels diferents períodes.  

La intenció és diluir la visió fragmentària que es té d’aquest equipament per trobar el fil conductor que uneix els diferents eixos de treball i reflectir el valor simbòlic i material que ha nodrit l’ecosistema artístic català. La idea és crear un tronc d’exposició presencial amb una representació d’obres d’artistes nacionals i internacionals que han intervingut en el Santa Mònica al llarg dels anys amb propostes experimentals. Per al web es formalitzaran un seguit de branques en funció de determinats conceptes i les seves possibles interseccions, la morfologia de les obres exposades, les identitats creadores i altres que es faran rellevants a mesura que avanci la recerca.  

La metodologia es basa en la mediació entre els agents que hi han intervingut al llarg de la seva història (directors, artistes, curadors…) per tal de generar debat i contingut conceptual, així com en la revisió de catàlegs i publicacions que recullen reflexions de les exposicions organitzades. El pla de treball partirà del buidatge de la documentació de totes les exposicions, projectes, activitats i  publicacions (1988-2026) que està desenvolupant la documentalista juntament amb l’equip de recerca. 

Els objectius de la investigació són crear un relat intergeneracional amb un denominador comú d’encreuaments i de confluències de la creació contemporània en un espai que ha estat un nucli de diàleg i de trobada; de contaminacions i friccions fèrtils que encarnen processos de transformació institucional permeables tant en el teixit de barri més pròxim com en processos d’avantguarda internacional. No parlarem de temàtiques, sinó d’obsessions i d’experiències situades que travessen totes les etapes del Santa Mònica: feminismes, ecologia i sostenibilitat, problemàtiques socials i polítiques, fronteres i territoris, i gastronomia i art.  

Biografies:

Natalia Carminati (Buenos Aires, 1982) és artista visual i investigadora. El seu treball de recerca i el desenvolupament conceptual de la seva pràctica s’orienten a l’estudi crític de la cultura contemporània, la teoria postcolonial, la biotecnologia i la sobirania alimentària. Els seus projectes es materialitzen en la creació de dispositius multisensorials que integren videojoc, instal·lació, pintura, llenguatges audiovisuals, organismes vius, menjar o performance.  Ha participat en exposicions i performances individuals i col·lectives al MACBA, el Museu Picasso de Barcelona, el Santa Mònica, El Born CCM, Fabra i Coats, el Centro Cultural Las Cigarreras (Alacant), L’Estruch (Sabadell), Konvent Zero (Berga), la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès, Hybrid Art Fair (Madrid), SWAB Barcelona Art Fair, LOOP Barcelona, el Grec Festival, el Sâlmon Festival, Linden New Art (Melbourne), cheLA (Buenos Aires), l’Ostavinska Galerija (Belgrad), el Michigan State Museum (EUA) i el Kunstmuseum Stuttgart (Alemanya), entre d’altres. Ha rebut premis i beques de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i Baden-Württemberg, entre d’altres. Ha treballat com a artista resident a Fabra i Coats, Konvent Zero, Piramidón Centre d’Art Contemporani, Belgrade Artist in Residence (BAIR), La Escocesa i el Santa Mònica. Des del 2022 forma part de la junta de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC). 

Conxita Oliver (Barcelona, 1957) és historiadora, crítica d’art i curadora d’exposicions. Ha publicat articles a diaris i revistes, ha curat una cinquantena d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani. Forma part de jurats de premis d’art, assessora programacions i col·leccions i ha catalogat diferents col·leccions públiques i privades. La seva dedicació sempre l’ha entès des de la transversalitat i la pluralitat. La crítica d’art en diferents mitjans —escrits i radiofònics— i la gestió cultural portada a terme des del Departament de Cultura de la Generalitat han estat els dos eixos de la seva carrera professional. Aquest encreuament entre el públic i el privat és el que li ha permès incidir en aspectes amplis de l’art. Ha estat conservadora del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya (1987-2002), responsable de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura (2012-2016), directora del Santa Mònica (2012-2014) i coordinadora del Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (2014-2021). Actualment, és membre de la Comissió d’Adquisicions en l’àmbit de la postguerra i les segones avantguardes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històric i Artístic de Catalunya com a experta en art contemporani, càrrec que ja havia ocupat entre el 1993 i el 1996. Ha obtingut el Premi GAC 2022 a la crítica d’art, concedit per les galeries d’art de Catalunya, per la seva trajectòria professional i el premi a la recerca atorgat el 2024 per l’Associació Catalana de la Crítica d’Art per l’exposició “Un altre art. Informalisme a Catalunya. 1956-1966”, per la recuperació d’un dels moviments més importants de la segona meitat del segle xx.