Il Nulla e la Rose - Grup de Recerca i Formació en Art i Salut Mental

Il Nulla e le Rose - Grup de Recerca i Formació en Art i Salut Mental explora les lògiques i les contradiccions institucionals que travessen la vida de qui té patiment psíquic i els seus entorns, de quina manera aquestes determinen les experiències vivencials i com inventar respostes socials organitzades (institucionals, polítiques, associatives, expressives, etc.) que puguin incidir sobre els condicionants i sostenir d’una altra manera les persones. Pensem que l’art pot aportar una lògica i uns llenguatges diferents per discutir el context i compartir les experiències viscudes, però sobretot buscar altres solucions —construir altres circuits— de cura davant l’evidència que allò que avui existeix no només no funciona, sinó que fa mal. Quins llenguatges expressius, artístics, experimentals, no normatius, podem trobar per trencar el circuit tancat de la salut mental? 

Les preguntes que guien aquesta proposta són tres:

• Com s’articula avui dia el poder psiquiàtric, en tant que poder i saber que determina les experiències del patiment (i l’organització social del normal, del normatiu, del normaloide)? 

• Com aquest entramat afecta les vides quotidianes i com es poden imaginar altres circuits de cura al territori més enllà del circuit coercitiu i d’asilar? 

• Quines experimentacions i pràctiques inventades i artístiques poden sorgir d’aquests processos de translació cap als territoris, les seves conseqüències, la seva durabilitat, la seva sostenibilitat, la seva possible hegemonia? 

Per poder respondre aquestes preguntes, algunes de les paraules clau que ens serveixen com a brúixola per articular el procés són:

1. Ordenament psiquiàtric: les formes de control, estructura i gestió del patiment com a malaltia, i la subalternitat de l’experiència de patiment en relació amb els valors normatius d’organització social.

2. Violència institucional: els elements estructurals i els dispositius concrets que articulen la violència objectiva i subjectiva en els circuits contemporanis de la psiquiatria.

3. Ciència i farmacologia: quin paper té la indústria en les relacions de poder i control que habiten avui els llocs de cura de la salut mental i sobre quins sabers i creences se sostenen.

4. Governança i welfare: quines lògiques de cura i organització social governen avui els dispositius públics i privats, quines tensions les habiten i com es relacionen entre si, quines són les legislacions, les reglamentacions, els llibres blancs i la legislació grisa que afecta les pràctiques quotidianes. 

5. Exclusió i estigma: els mecanismes socials i subjectius d’exclusió produïts per les formes d’organització social i els determinants del patiment. 

6. Territoris i hàbitats: les possibilitats que travessen els territoris com a hàbitats de la vida, llocs de violència i espais concrets del contracte social.

7. Subjectivitats i narratives: les subjectivitats que travessen els serveis de la “salut mental”, les narratives que emergeixen de l’experiència.

8. Autonomies i diversitat: la interdependència, la diversitat i la dissidència com a elements que poden determinar altres autonomies que afirmin noves formes d’experiència.

9. Llenguatges expressius: la funció que els llenguatges expressius, artístics, experimentals, no normatius, poden tenir per trencar el circuit tancat de la salut mental.

10. Desinstitucionalització i canvi estructural: els efectes de transformació estructural —desinstitucionalització— que poden sorgir d’aquests processos de translació de les pràctiques cap als territoris, des de l’experiència, des de l’autonomia…, les seves conseqüències, la seva durabilitat, la seva sostenibilitat, la seva possible hegemonia.

Entrar Afuera és un col·lectiu de recerca militant que intenta pensar i inventar pràctiques de cura a la ciutat, reflexionant i actuant sobre el vincle entre institucions públiques, territoris i persones. Compta amb participants que venen de l’activisme i d’espais vinculats a les cures a través de diferents formes, incloent-hi la sanitat pública, la cultura i l’art, els moviments socials i l’educació i la pedagogia radical. El recorregut comença el 2016, amb projectes a Madrid, Trieste i Barcelona, treballant al llindar entre pràctiques artístiques, llenguatges expressius i salut, juntament amb centres d’atenció primària i salut comunitària, centres de salut mental i museus i institucions culturals, com el Museu Habitat (2024-2025). 

Conferenza Permanente per la Salute nel Mondo Franco Basaglia (CoPerSAMM): fundada el 2010 per Franco Rotelli, Giovanna del Giudice i Chiara Strutti, persegueix fins d’utilitat social en l’àmbit de la salut mental, la formació i la protecció dels drets humans de les persones vulnerabilitzades, també a través d’intercanvis amb altres països del món. Aquests objectius es persegueixen mitjançant: la promoció de cultures i pràctiques innovadores en l’àmbit de les polítiques sociosanitàries públiques; la crítica pràctica a les institucions totals i als procediments d’exclusió i reducció de drets; la promoció d’itineraris de formació, estudis, recerques, l’avaluació de bones pràctiques, intercanvis nacionals i internacionals; la preparació de documentació i propostes sobre la legislació vigent; la participació en taules de treball en organismes i comissions en l’àmbit local, regional, nacional i internacional; la promoció d’intercanvis amb empreses de l’àmbit de l’economia social, i el suport a la inserció laboral de persones vulnerabilitzades. La referència teoricopràctica de CoPerSAMM és el procés de desinstitucionalització iniciat als anys seixanta per Franco Basaglia i continuat per Franco Rotelli i el seu grup de treball. 

Rete per lo Sviluppo di Intrapresa Sociale nei Territori, ReSIST, és la xarxa d’empreses que uneix tres realitats històriques de la cooperació social al territori de Trieste: la cooperativa Agricola Monte San Pantaleone, la cooperativa La Collina i la Cooperativa Lavoratori Uniti (CLU) Franco Basaglia. L’objectiu principal de la xarxa ReSIST és desenvolupar un model coordinat i integrat de col·laboració que optimitzi els recursos i els processos i reforci les empreses de la xarxa en la promoció de les pràctiques i els valors propis que aquestes defensen, arrelats en el procés de desinstitucionalització que ha trobat a Trieste una de les seves màximes expressions.

Fernando Balius és filòsof, escriptor i docent especialitzat en salut mental. El seu còmic Desmesura va guanyar el premi del públic al Saló del Còmic de Barcelona i ha estat traduït a l’anglès per l’editorial Graphic Mundi i a l’italià per Asterisco Edizioni. Hi descriu l’experiència de sentir veus dins del cap des d’una perspectiva no psicopatològica. També publica articles amb una periodicitat completament irregular a la revista digital CTXT. Fa dues dècades que està vinculat a col·lectius i espais dedicats a la defensa dels drets de les persones amb patiment psíquic. 

Tau Lluna, mediadora comunitària (Medellín, 1989), és artista visual, investigadori, gestori, curadori i docent. És una persona no-binària, migrant, i la seva pràctica aborda la migració humana com a esdeveniment vinculat a la violència colonial, així com l’escolta i la memòria compartida amb éssers migrants més-que-humans. El seu treball encreua tecnologies ancestrals, científiques i intuïtives per investigar el terra, les pedres, l’escolta i la memòria d’allò que sembla inert. El 2018 va codissenyar i cofundar a Bogotà l’Escuela de Artes y Oficios Electrónicos a set barris perifèrics de la ciutat. Entre els anys 2022 i 2024 va codirigir la cooperativa La Creatura Re[d]productora Feminista a Barcelona, on va dissenyar i coordinar l’àrea pedagògica transfeminista Urdimbre, que encara funciona. La seva recerca (juntament amb altres artistes locals) sobre els sistemes de convocatòries a França, Catalunya i les Illes Balears va donar lloc a la Guia per a unes convocatòries cuidades, publicada per la PAAC i actualment en ús a Barcelona, i el seu treball amb el seu col·lectiu Lumbre tira endavant la Guía de recursos para personas migrantes en Barcelona. Ha impartit seminaris i ha participat en grups d’estudi a l’Escola Massana, BAU i EINA a Barcelona, així com a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, el Dartmouth College, la Universitat de Bristol, la Universitat d’Antioquia a Colòmbia, FLACSO a l’Equador, entre d’altres. Ha cocurat exposicions al MACBA i al Centre LGBTQI de Barcelona. Ha dissenyat processos de mediació per a institucions com la Fundació Miró, el CCCB i La Escocesa a Barcelona. 

Radio Nikosia és un dispositiu, un col·lectiu i una associació formada per persones amb trajectòries medicalitzades de patiment i sense: hi ha artistes, economistes, filòloguis, escriptoris, poetis, dietistes, professionals del dubte, psicòloguis, educadoris, antropòloguis i moltes altres persones. Des d’aquí es reivindica com un espai social en què la lluita evita les exclusions identitàries forçades per obrir-se a la pluralitat necessària en qualsevol trobada que pretengui abordar el que és complex.  

Activament som una associació de salut mental en primera persona, constituïda, organitzada i dirigida per persones que hem viscut o vivim situacions de patiment psicosocial i/o diversitat mental. També formen part de l’entitat les “sòcies amigues”, persones que no han viscut aquesta experiència, però que comparteixen el compromís de construir una societat més justa, inclusiva i respectuosa amb la diversitat. Des de fa més de 10 anys treballem oferint espais de suport mutu, defensant els drets de les persones amb patiment psicosocial i promovent la participació i l’organització col·lectiva. A través d’activitats, trobades i accions d’incidència, busquem donar veu al col·lectiu, combatre l’estigma associat a la salut mental i contribuir a generar una mirada més digna, comunitària i basada en drets. 

Giovanna del Giudice és psiquiatra, col·laboradora de Franco Basaglia i Franco Rotelli, i va tenir un paper destacat a la dècada del 1970 a Trieste en el procés de tancament del manicomi i construcció de la xarxa de serveis territorials de salut mental. Ha dirigit els departaments de Salut Mental de Caserta 2 (2002-2006) i de Càller (2006-2009). Compromesa contra tota mena d’institució total, ha participat de manera activa en el procés de superació de l’hospital psiquiàtric judicial (OPG per les sigles en italià). És portaveu nacional de la campanya estatal “…E tu slegalo subito”, per a l’abolició de la contenció mecànica en els serveis assistencials. Des del 2013, és presidenta de l’associació Conferenza per la Salute Mentale nel Mondo Franco Basaglia i coordina projectes de cooperació internacional en el camp de la salut mental.  

Claudia Delso Carreira (la Corunya, 1986) és investigadora, historiadora de l’art i treballadora cultural. El 2011 va coordinar el I Festiclown Palestina, un festival de circ social que va tenir lloc als territoris ocupats palestins en aliança amb nombroses entitats palestines. Entre el 2015 i el 2022 va ser regidora de Participació i Innovació Democràtica a l’Ajuntament de la Corunya amb la plataforma municipalista Marea Atlántica, des d’on va impulsar nombroses polítiques públiques radicalment innovadores. Entre el 2022 i el 2024 va coordinar el seminari “Repensar el museo: práctica institucional y mezzopolítica” dins del Programa de Estudios Propios en Museología Crítica, Prácticas Artísticas de  Investigación  y Estudios Culturales “Tejidos conjuntivos” del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía (Madrid). Li interessen les pràctiques institucionals i la imaginació política, el treball en xarxa i interdisciplinari i les metodologies participatives i experimentals. És amiga i col·laboradora del LAAV, Entrar Afuera i Common Ecologies, entre d’altres. 

Laura Martín és una psiquiatra espanyola, directora de l’Escuela de Salud Mental de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria, cofundadora i presidenta del col·lectiu crític de la psiquiatria anomenat La Revolución Delirante, associació alineada amb els postulats antiinstitucionals del moviment Psiquiatria Democràtica que havia fundat Franco Basaglia i Franca Ongaro a Itàlia. Exerceix la pràctica mèdica a l’ETIC de l’Hospital Virgen de la Victoria de Màlaga. Ha estat coordinadora del Centre d’Intervenció Comunitària de l’Hospital Universitari Río Hortega de Valladolid des de la seva obertura, el 2013, fins al tancament, el 2019, i psiquiatra a l’Hospital de Dia de l’Hospital Universitari Virgen de las Nieves de Granada. Ha publicat articles com “Subjetivismo crítico. Una respuesta a los manuales diagnósticos” (2014) i “Manual de instrucciones para la deconstrucción de un dispositivo” (2017), així com el llibre Manual de psicopatología (La Revolución Delirante, 2018). 

Guillermo Giampietro, artista italoargentí nascut a Rosario el 1962, el 1979 va fundar el grup experimental Cucaño, amb el qual va desenvolupar una intensa recerca artística i de resistència politicocultural durant la dictadura militar argentina. El 1989 es va traslladar a Trieste, on va participar en la desinstitucionalització de l’antic hospital psiquiàtric impulsada per Franco Basaglia, va explorar de manera crítica la relació entre art i emancipació, també des de la bogeria, i va dirigir el Laboratorio P d’arts visuals des de mitjans dels anys noranta. Des de fa més de vint anys fa exposicions i performances a diversos països, treballant entre poesia, pintura, vídeo, instal·lació, cinema i ràdio. Des del 2000 codirigeix el programa Escuchame a Radio Fragola amb Lara Baracetti.